Surto, sortim

Es tracta d'un llibre adequat per començar l'any i ho justifico amb una cita del volum que inclou el detall de les excursions que Joan Coromines va fer entre els anys 1923 i 1954. Es tracta d'un text magnífic d'aquests Itineraris del filòleg que explica la pujada a la Coma Pedrosa el mes de juliol de 1932. Coromines es troba en una situació difícil, angoixant, no sap gaire per on tirar ni què fer. «Al cap d'una estona», escriu, «comprenc que caldrà prendre un determini per enfortir la voluntat, els ressorts de la qual van afluixant-se». Decideix fer una «parada per reflexionar», no res, un descans amb prou feines d'un quart d'hora, i després afirma: «Aquesta vegada, no sé per què, em sento més fort que d'altres, i estic decidit que l'excursió, a despit del temps i de tot, em ­reïxi».

I continua. I arriba al cim. I no solament això, sinó que encara té forces per continuar amb la seva recerca del mot ajustat en les enquestes que fa sobre el terreny. I ho escriu. Com diuen els excel·lents curadors d'aquest Itineraris, Josep Ferrer i Joan Pujades, que han fet una feina altament elogiable, «l'estil transmet el nervi de l'excursionista pioner i solitari (...) i contagia al lector les ganes de calçar-se les botes, agafar la motxilla i el bastó i enfilar-se muntanya amunt. I això és indefectiblement literatura». Ho és. Una delícia. Quan Coromines escriu «surto» o «sortim», els lectors iniciem també un recorregut que ens mena de la natura a la cultura.