Depredadors

El cargol poma és una espècie invasora que pel que es veu porta de corcoll els nostres agricultors pels molts mals que provoca a les seves collites, especialment als arrossars de l'Ebre. Els científics es trenquen les banyes per trobar la fórmula que permeti aturar la seva expansió. L'última esperança és una gamba gegant d'aigua dolça, natural de Tailàndia, que s'alimenta dels ous d'aquest gasteròpode tan perjudicial. Per evitar que el remei sigui pitjor que la malaltia només s'usarien exemplars mascle, fet que impediria la seva reproducció. No tots els experts es mostren favorables a aquesta solució, de manera que s'haurà de veure si finalment s'implanta.

Les espècies invasores són un drama que afecta el nostre entorn ecològic i amenaça la seva estabilitat. Són una conseqüència de la imparable globalització i la circulació de persones, animals i mercaderies que comporta. Els biòlegs no cessen d'avisar-nos de la necessitat de prendre mesures dràstiques per evitar danys de gran magnitud. El repte és com posar portes al camp, perquè ens arriben a manades per terra, mar i aire i no serà fàcil trobar la fórmula màgica que ens protegeixi.

En canvi, no sembla provocar tanta alarma la creixent invasió de costums d'altres cultures que amenaça la supervivència de les que constituïen el nostre patrimoni històric. Dos exemples permetran una millor comprensió del fenomen. Halloween, amb les seves màscares i disfresses, està fagocitant a marxes forçades els ritus propis de les festes de Tots Sants i del Dia de Difunts. És veritat que el canvi climàtic, tan evident aquest any, ha delmat les tradicionals castanyeres i només els esforços dels pastissers i les seves campanyes publicitàries mantenen el consum de panellets. Però no deixa de ser curiós que una proporció no menyspreable d'aquestes llaminadures hagi aparegut amb formes i colors inspirats en l'estètica de Halloween. D'altra banda, fa escassos divendres en molts establiments comercials del nostre entorn van aparèixer uns enigmàtics cartells anunciadors d'un Black Friday que comportava una rebaixa de preus en alguns articles. Aquest és un costum que té lloc l'endemà del Dia d'Acció de Gràcies, que sempre cau en dijous, cerimoniosament celebrat en totes les llars nord-americanes. Auguro que el Black Friday ja ha plantat la seva llavor al nostre país i aviat s'estendrà com el cargol poma. No veig quin succedani de la gamba gegant podria evitar la seva proliferació.

En aquestes dates, milers de suats clons del Pare Noel no paren de tocar les seves campanetes davant els grans magatzems i les botigues d'upa per atraure els potencials compradors. Els patges dels Reis Mags els substitueixen una vegada superada la primera fase de les celebracions, quan les butxaques dels ciutadans ja donen símptomes de debilitat. Passa el mateix que amb la loteria del Nen, que és un premi de consolació per als que no van sortir ben parats de l'autèntic sorteig, el dels premis substanciosos cantats pels nens de Sant Ildefons, que se celebra 48 hores abans de la nit de Nadal. Per als que ja fa temps que pentinem cabells blancs, si és que ens en queden, aquests panxuts ­personatges vestits de vermell són una espècie invasora que mina la tradició que tant ens havia il·lusionat.

El més curiós és que el Pare Noel és el successor del Heilige Nikolaus, personatge que el 6 de desembre, dia de sant Nicolau, s'encarregava de repartir txutxes i llaminadures als nens als països del nord d'Europa. Jo vaig ser receptor dels seus regals al Col·legi Alemany de Barcelona. Per cert, que tenia molt poca imaginació, perquè consistien en mandarines i nous, que potser eren exòtiques en aquells temps de molts aranzels i escassos mitjans de transport per a un nen germànic però no tenien cap al·licient per a mi i els meus companys, que les rebíem despectivament. La qüestió és que els immigrants holandesos que es van establir a Manhattan van portar la tradició i van fer de sant Nicolau el patró de la nova ciutat i de mica en mica el seu nom va derivar en Santa Claus, que és com coneixen als Estats Units la figura que per Europa denominem Pare Noel.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

De totes maneres, no ens hem de desesperar. Aquest any ha aparegut per aquí un fenomen que pot convertir-se en una figura internacional i capgirar els costums d'altres entorns culturals. Em refereixo, és clar, al petit però gran Nicolás, que ens té extasiats amb les seves gestes, que, per descomptat, es deuen aproximar al que els teòlegs consideren un miracle. Potser no és un sant, però per descomptat és un geni. Veure'l i sentir-lo en les seves intervencions als mitjans de comunicació és un autèntic regal de Nadal. I a sobre, gratis.

Economista.