L'atac a Metges sense Fronteres

¿Danys col·laterals?

El bombardeig dels EUA a Kunduz no només causa víctimes: 300.000 persones es queden sense hospital

3
Es llegeix en minuts

La incorporació de les noves tecnologies a l'armament que per terra, mar i aire utilitzen les Forces Armades dels Estats Units s'ha traduït en un augment considerable de la precisió amb què arriba als blancs perseguits. Però encara no s'ha arribat a la perfecció, de manera que en els comunicats subsegüents a un atac sol constar una relació dels perjudicis causats a persones i instal·lacions que no formaven part de l'objectiu. Són definits com a danys col·laterals. L'eficàcia d'un atac es defineix com la proporció entre els danys causats a l'adversari i els col·laterals.

Encara falten alguns detalls, però tot indica que en el recent bombardeig de la ciutat afganesa de Kunduz l'eficàcia, si no ha sigut nul·la, com a màxim arriba a un infinitèsim de segon ordre, com diria un expert en matemàtiques. Perquè han sigut ni més ni menys que 22 els morts, entre ells nens i membres de Metges sense Fronteres (MSF), i més de 37 els ferits civils. I una instal·lació hospitalària, l'única existent a la zona, arrasada. Al contrari, sembla que les baixes entre els talibans -l'ennemi à battre- si és que n'hi ha hagut, són reduïdes. Als alts comandaments nord-americans els costa molt explicar com van poder cometre un error d'aquest abast.

El general Campbell ha demanat excuses i ha promès obrir una investigació per aclarir què va passar. Fins ara només ha avançat com a tímida justificació que sembla que uns insurgents havien disparat a les proximitats de l'hospital contra uns assessors ianquis de les forces governamentals. Però supervivents del bombardeig neguen aquests fets. Alguna autoritat local ha denunciat que l'hospital tractava sense distinció ferits dels dos bàndols, deixant entendre que el càstig era merescut, tot i que sense explicitar si també era buscat. El fet que a pesar dels missatges emesos des del centre atacat el bombardeig es prolongués llarg temps permet sospitar que hagués pogut ser-ho. Fa falta ser molt malànima i no tenir consciència del paper humanitari que desenvolupa el personal sanitari per defensar, encara que sigui en veu baixa, aquest argument. Per deontologia, cap professional de la medicina pot negar-se a prestar assistència a qui en requereix.

Els danys col·laterals no es limitaran als morts i els ferits i a l'hospital destruït. MSF ja ha anunciat que es retira de Kunduz, una ciutat amb més de 300.000 residents. Deixarà sense un hospital mínimament digne d'aquest nom tota una regió que pateix una autèntica guerra civil que provoca moltes víctimes. La confiança de la població en l'Exèrcit nord-americà per apagar el conflicte haurà descendit a mínims i els talibans hauran rebut una injecció de moral. Esperem que la benemèrita organització no decideixi retirar-se completament de l'Afganistan davant la inseguretat que pateixen els seus membres, que ja han vessat bastanta sang en la seva missió.

Perquè fa escassos dies el prestigiós New York Times publicava un article que descrivia la caòtica i a la vegada patètica situació que viu aquell país després de la formació d'un Govern suposadament democràtic i d'unitat nacional que està incomplint tots els bons propòsits anunciats. La majoria de la població ja no n'espera res i són legió els joves que abandonen el país a la recerca de millors perspectives. Després dels sirians, els afganesos són numèricament el segon contingent d'aquest immens grup transhumant les penalitats del qual contemplem a la televisió.

Notícies relacionades

Els carrers de Kabul s'han convertit en un mercat gegant on els que es preparen per fugir del país ofereixen la venda dels seus atuells domèstics. Mentrestant, les dues faccions que integren el malanomenat Govern d'unitat, respectivament encapçalades pel president Ghani i el primer ministre Abdullah, estan embolicades en grolleres disputes per veure qui s'aprofita més i millor de l'estesa corrupció que impera per tot arreu.

El panorama és fosc i ningú veu la possible sortida del túnel. Els occidentals, i al seu capdavant els nord-americans, van elaborar un pla per fer de l'Afganistan un país democràtic i independent i van afavorir la formació del Govern les gestes del qual s'han descrit. El pla sembla abocat al fracàs. Però si a sobre cometen estralls com el de Kunduz, que ha vessat sang no solament d'innocents sinó també de persones que voluntàriament pretenien pal·liar els patiments d'una població desesperada, la situació pot qualificar-se d'agònica. No es pot demanar a MSF i a altres organitzacions més col·laboració si al perill que suposa la guerra civil s'hi afegeix el que neix del foc suposadament amic.