Un temporer de la ràdio
«Al començament us miraran raro, però d'aquí uns anys podreu presumir d'haver estat a La República». En Joan Barril tenia clar que la seva proposta de magazín matinal per a l'extinta COMRàdio era trencadora. Va començar l'11 de setembre del 2000 quan Antoni Bassas era l'amo dels matins i RAC-1 i Ona Catalana començaven. L'aterratge d'en Joan a la COM va fer convergir dos mons: el dels artistes, amb el seu germà Joan Ollé al capdavant, i el de la informació pura, amb un servidor mirant de posar ordre.
És impossible no recordar la primera reunió al desaparegut restaurant Drolma. Va ser un àpat d'aquells que fan història. No era una cita de treball estàndard, no era una reunió per dibuixar una escaleta de programa, era un dinar per empatitzar i construir uns ponts personals i professionals que em van canviar la vida. En Joan fugia de les reunions, no li agradaven els dinars de feina amb polítics, mai va fer tertúlies i alguns dies estava més pendent del bocata de les 9 que del convidat. Treballar amb en Joan implicava que un antimilitarista confés et digués Comandant en antena o que una bandera republicana presidís la redacció.
Notícies relacionadesLa convergència dels dos mons, el dels artistes i el dels periodistes, va cristal·litzar en un concepte únic que el va acompanyar fins a l'actualitat: la ràdio tranquil·la. Tranquil·la com ell. Fugia de la cridòria i de la trompeteria matinal gràcies a un espai sonor dibuixat per l'Ollé amb una sintonia insòlita, Nane tsora de Bratsch, que va captivar l'audiència i va causar incomprensió en els més dogmàtics, els que mai van entendre la singularitat d'un programa dirigit per un nen amb cos d'adult i que ara són esclaus d'un full d'Excel. Era un nen que molts dies venia a la ràdio a jugar (potser per això llençava petards dins del locutori per Sant Joan) i que projectava als continguts la imaginació d'algú que no té por dels límits perquè els està aprenent. Una combinació que es va guanyar el favor de l'audiència i va tenir continuïtat amb El Cafè de la República a Catalunya Ràdio, quan el van treure de la COM.
Joan, com digué el mestre Puyal el dia de la teva ignominiosa marxa de la COM, «tornarà la verema». I aquell dia obrirem una ampolla de xampany.
