El poder financer de la Xina

Mentre el món assisteix amb inquietud a la persistència crònica de la crisi financera, la Xina fa gala de les seves renovades capacitats en aquest ordre. La cimera recent d'APEC (Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic) a Pequín es va obrir amb un donatiu de 10 milions de dòlars dels amfitrions per afavorir el seu desenvolupament institucional, recordant a tots que, a diferència d'altres, disposa de capacitats financeres suficients per sostenir els seus projectes, realçar el seu lideratge i afirmar la seva condició de jugador global. En aquest marc, el president Xi Jinping també va anunciar una contribució de 40.000 milions de dòlars per a un Fons de la Ruta de la Seda que, en paral·lel a la posada en marxa del Banc Asiàtic d'Inversió en Infraestructures, ha de finançar la connectivitat dels mercats al llarg de l'Àsia.

En la cimera de l'Àsia oriental celebrada a Myanmar, al cap de pocs dies d'iniciar-se oficialment, el primer ministre Li Keqiang oferia 20.000 milions de dòlars més als països del Sud-est Asiàtic, a més a més de gairebé 500 milions més per lluitar contra la pobresa a la zona. S'estima que la pròxima dècada la inversió de la Xina a l'exterior arribarà a un total d'1,25 bilions de dòlars, convertint-se així en un notori impulsor del creixement econòmic mundial.

Per a la Xina es tracta de diversificar la seva inversió en reserves estrangeres, però també de generar condicions per pair el seu excés de capacitat productora i optimitzar la seva estructura econòmica. El missatge afegit és obvi: no hi ha motiu per a la intranquil·litat perquè el seu ascens a la supremacia econòmica global és beneficiós.

L'escenari inclou altres peces destacades. El 17 de novembre passat, per exemple, es van iniciar les transaccions de les connectades borses de Xangai i Hong Kong. Això suposa un pas important en l'obertura del mercat de capital de la Xina però també li atorga el potencial per convertir-se en la tercera borsa mundial, al davant de les de Londres i Tòquio.

L'ús de la moneda xinesa en les transaccions internacionals avança a marxes forçades. Ja disposa d'acords firmats amb Alemanya, el Regne Unit, França, Luxemburg o Corea del Sud per obrir centres de negocis de iuans. També ha subscrit nombrosos acords financers bilaterals per utilitzar la moneda xinesa en les operacions comercials. Actualment, un total de 28 països participen d'aquests convenis. El iuan ocupa la vuitena posició global per valor de transaccions, representant al voltant del 15% del total mundial.

La febre financera xinesa es produeix en un context marcat per la insatisfacció davant les resistències de les grans economies occidentals a donar veu a les economies emergents en la governança global. Els BRICS (Brasil, Rússia, Índia, la Xina i Sud-àfrica) han reiterat diverses vegades la seva decepció per l'incompliment de la reforma del Fons Monetari Internacional (FMI) que es va aprovar el 2010. Els drets de vot i les quotes a l'FMI i el Banc Mundial no reflecteixen la realitat actual al tauler financer internacional. Decidida a aprofitar l'actual oportunitat estratègica, la Xina no esperarà una reconsideració dels seus rivals estratègics, jugulant aquelles accions diplomàtiques que han procurat sabotejar l'adhesió de tercers a les seves iniciatives. La negativa d'Occident és una invitació a la Xina a superar l'ordre existent.

Àsia-Pacífic es revela com el teatre predilecte de la rivalitat de poder i d'influència entre la Xina i els Estats Units en una competència que també s'estén a Tòquio pel lideratge regional. Malgrat les seves dificultats econòmiques derivades de la transició cap a un nou model de desenvolupament, la Xina està en les millors condicions per finançar l'emergència d'un món multipolar que progressivament podria eclipsar tots els instruments que van ser dissenyats per Occident després de la postguerra.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El nou paper del iuan en les finances mundials i la voluntat del Govern xinès d'obrir el seu sistema financer amenacen el dòlar i qüestionen la supremacia d'Occident en el govern financer global. Tenint en compte que la Xina disposa en aquests moments de més possibilitats que els bancs internacionals existents per llançar ambicioses iniciatives, més enllà de les quantitats amb què es treballa, importa que interioritzi l'assumpció de codis com la transparència, el respecte del medi ambient o la responsabilitat social en les seves accions. Contràriament, la inquietud seguirà pesant més que la hipotètica bonhomia de les seves intencions.

Director de l'Observatori de la Política Xinesa.