Europa sense joves

Diu Angela Merkel que «Europa no és una terra de futur per als joves». Ho diu, i guanya les eleccions a Alemanya. Ho diu, i és reelegida líder de la CDU, la democràcia cristiana a Alemanya. Però, ¿té sentit una política que deixa els joves sense futur? El problema no és Merkel. El problema és Europa. Els savis de Brussel·les feia anys que anunciaven que això passaria. La conjunció de la globalització amb l'envelliment d'Europa i el manteniment de l'Estat del benestar provoca una progressiva però inexorable pèrdua de competitivitat de les empreses, dels treballadors i dels productes a Europa. Únicament Alemanya -gràcies a la potència tècnica de la seva indústria- i França -pel proteccionisme dels sectors econòmics bàsics- poden intentar sobreviure. Però no gaire temps. Merkel, finalment, ha hagut de cedir a la depreciació de l'euro i Hollande sacrificarà tard o d'hora la setmana laboral de 35 hores.

Podem anar canviant governs de centredreta i de centreesquerra i fins i tot experimentar amb alguna forma de populisme. Però cap d'aquests remeis solucionarà l'arrel del problema. Obrir els nostres mercats als productors que competeixen des de paradisos laborals, deixar els joves europeus al peu dels cavalls de la precarietat i del mileurisme. Permetre que la lògica financera sigui l'única que governa l'economia, els deixa fora de l'òrbita del benestar. No hi ha indústria més rendible que la pura especulació amb el preu del treball, de les matèries primeres o dels impostos. Si la fiscalitat no compensa aquesta inicial desigualtat, el binomi entre benestar i competitivitat serà definitivament incompatible.

Notícies relacionades

Mango batega més enllà d’Isak Andic

L’estratègia de seguretat dels EUA

Esquivar el problema

Debatre serenament aquests assumptes és la gran oportunitat perduda d'aquesta crisi. Els bancs alemanys van preferir salvar els seus comptes abans que canviar de lògica. Merkel va preferir salvar els bancs a afrontar el problema de cara. Zapatero i Rajoy van preferir salvar Espanya abans que reformar-la. Mas va optar per sortir d'Espanya abans de sacsejar Catalunya. El futur es va perdre llavors.