Trajectes

La distància a recórrer entre un punt i altre es diu trajecte. Els que des de fa mesos vaticinen una clatellada del Partit Popular en les pròximes eleccions desconeixen encara el seu domini del concepte de trajecte, la distància entre dos punts. Una altra cosa és com s'ha de recórrer. L'única brúixola que tenen els que van traçar la trajectòria del govern que havien de tenir de manera absoluta des de fa tres anys justos (va ser ahir, sense cap pàgina de diari que ho analitzés) era repetir-la d'aquí un any. El programa era tan simple com eficaç, inspirat en el sistema electoral dels EUA i similars: la gent només es mou pels impostos que paga o evita.

L'ineficaç model fiscal espanyol, que recapta menys que Grècia, va ensenyar ahir alguna de les seves males costures per la vigència de la recaptació compartida de l'Estat centralista i les autonomies. Si els del trajecte del 2011 repeteixen mandat a finals del 2015 això desapareixerà d'una vegada: quedarà irreversible la recaptació única central i el repartiment discrecional. La crisi financera global els ha ajudat com ni s'esperaven: ningú compra deute públic que no provingui d'un país de l'ONU. Amb aquest aval, dissenyar el pròxim trajecte, amb petites turons de fiscalitat autonòmica, serà cosa de nens.