La ràtio
Probabilístic
Esperem que en la setmana de sants i difunts, que són fàcils de comptar en registres i santorals, no hi hagi empatx excessiu en la digestió d'una altra allau de dades que miren d'anticipar com serà l'any que ve (¿i fins aleshores, què?) o quina previsió és la més encertada. Els econometristes, en aquesta voràgine, tornaran a exigir un respecte pels seus models de treball, tan grapejats per polítics i opinants. De moment, l'última i aviat penúltima, és l'advertència de la Comissió Europea que Espanya circula a velocitat excessiva en la carretera de l'optimisme.
A tothom li aniria bé la lectura de l'opuscle de la professora Barbara Rossi (catedràtica ICREA a la UPF) sobre com s'elaboren les previsions de probabilitat en els grans organismes que marquen tendència a partir dels seus pronòstics, des del BCE fins a l'FMI, entre molts altres. Rossi distingeix entre pronòstics puntuals, que analitzen tendències a partir de models contrastats (preveure l'IPC amb els preus coneguts), encara que el pronòstic és només una estimació perquè sempre hi ha imprevistos i la previsió probabilística, autèntic exercici científic que parteix de la revisió de tots els càlculs de dades parcials. Malgrat això, la incertesa no desapareix. Algú a Madrid no ha llegit Rossi.