Massa confús i unilateral

Un procés sense procediment ataca els nervis dels juristes i hauria d'inquietar la ciutadania. El president Mas es nega a precisar el marc jurídic de la seva proposta de l'últim 14 d'octubre. Se'ns crida a votar el 9 de novembre en una consulta sense les garanties indispensables, les mínimes perquè el resultat sigui creïble com a mostra de les opcions preferides pel poble de Catalunya. I la publicitat institucional ens diu Tu decideixes quan hauria de dir Tu opines. Perquè també se'ns ha informat que la mobilització en forma de consulta del pròxim 9-N no és definitiva; és una espècie de primera volta.

Sembla que el que podria servir per justificar una Declaració Unilateral d'Independència (DUI) són unes eleccions en forma d'eleccions. Les plebiscitàries ho seran si guanyen i perquè ho diguin les forces polítiques disposades a fer una DUI. Considerarien que la seva victòria els ho permetria, de manera immediata segons ERC, o diferida segons CDC. Fins i tot s'invoca, com de passada, una «jurisprudència internacional» que empararia la DUI. Convé aclarir-ho d'entrada, perquè no és així.

La famosa opinió consultiva del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), de 22 de juliol del 2010 i referida a la DUI de Kosovo, surt sovint a la llum. El TIJ deixa clar, al paràgraf 56 de la citada opinió, que el seu abast es refereix únicament al cas de la república balcànica, que no permet ni negar ni establir un «dret a l'autodeterminació» en el qual es podrien acollir altres pobles. Com ara el poble de Catalunya, que no està colonitzat, ni els seus individus són perseguits pel fet de pertànyer-hi. En altres paraules: com a molt es pot dir que la secessió unilateral pacífica no està prohibida, però no es pot invocar una protecció jurídica internacional específica per a la DUI que pogués fer el Parlament de Catalunya.

Sense un plantejament clar perquè de gairebé tot ens assabentem a cop de roda de premsa i no de diari oficial. És possible, doncs, que la meva interpretació del que passa sigui errònia. Em disculpo anticipadament, per això voldria centrar-me en una qüestió de legitimitat en general.

La legalitat no permet la consulta prevista en el decret firmat solemnement pel president Mas, que ha frenat després de la suspensió per part del Tribunal Constitucional (TC). Aquí s'evidencia un dèficit democràtic, argumenten alguns defensors de la DUI, i els dono part de raó. Hauria estat constitucionalment possible i políticament desitjable que el Govern de Madrid hagués exercit les seves atribucions convocant un referèndum consultiu o que les Corts haguessin permès la transferència o delegació de la competència per convocar la Generalitat. Probablement la legalitat acredita aquí un dèficit democràtic; sigui com sigui, aquest dèficit no es compensa amb una consulta sense garanties legals. No dubto que es pugui trobar legitimitat més enllà de la legalitat, però la legitimitat no s'improvisa. I hi ha casos en què no es pot donar per suposada.

Com ara quan s'aspira a la independència de Catalunya i es vol atorgar als resultats d'unes eleccions autonòmiques (¿en vots? ¿en escons?) el valor d'un referèndum. Com si es tractés d'un procés d'autodeterminació low cost, on s'estalviés la possibilitat que els ciutadans de Catalunya diguessin clarament i directament sí o no a la independència, abans que els seus representants adoptessin una posició irreversible.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Imaginem per un moment que després d'una DUI es fa un referèndum sobre la independència, i surt un no... O millor, no imaginem res: recordem. Recordem que hem votat, i decidit, sobre la Constitució i l'Estatut del 1979. Hem votat l'Estatut del 2006 i lamentablement el nostre vot no va ser decisiu per culpa de la sentència del TC que el va desballestar. Que aquest vot no servís, ho sento. Però ningú ha renunciat a fer-lo valer per a qüestions transcendentals. No crec que sigui exigir massa poder votar la independència de Catalunya. Sé que a molts els agradaria; jo també voldria poder votar sobre la independència amb els meus conciutadans. Això sí, en tot cas fer-ho abans: abans que algú, en nom nostre però sense preguntar-nos-ho, la declari unilateralment.

La DUI no és solament unilateral en relació amb el Regne d'Espanya: si no hi ha un referèndum previ, digne d'aquest nom, també és unilateral respecte als que no volen la independència. Tothom hauria de poder votar sí o no. Però abans, per saber on és la majoria i ningú pugui donar-la per suposada. I, menys encara, invocant abusivament el dret a decidir.