Europa no actua... i, per tant, no creix

El tema que preocupa ara és la falta de creixement d'Europa. És curiós com canvia l'opinió de l'FMI, dels «experts» i també dels mitjans de comunicació. Fa amb prou feines un any es deia que Espanya era el malalt d'Europa. Ara resulta que som l'exemple a seguir. Ja fa molts, molts mesos, que Europa no creix, i es veu que no se n'adonaven. El curtterminisme dels mercats i dels grans experts internacionals crida l'atenció i la veritat és que a mi em fa por: si els grans caps pensants són incapaços de veure-hi més enllà d'un trimestre, anem malament.

En fi, anem al gra. I el gra és que els Estats Units han crescut a una mitjana anual del 2,2% durant els anys 2010-2013. És un creixement equilibrat, ni molt ni poc, a poc a poc

Hem assistit el 2009 a la pitjor crisi econòmica des de la Gran Depressió, ja fa més de vuitanta anys. I ¿què pensen, senyors governants: que s'arreglarà ella tota sola? Doncs no funciona així. Als Estats Units, en teoria el país menys intervencionista econòmicament, l'autoritat econòmica (Govern i Parlament, més el banc central), van actuar i de veritat. La Fed va injectar dos bilions de dòlars entre el 2008 i el 2009 (El BCE la meitat, gairebé quatre anys més tard). El Govern i el Parlament van aprovar ajudes per valor d'1,1 bilions. I, el que és important, les ajudes anaven destinades a empreses, bancs i famílies. Els bancs es van sanejar, el crèdit va tornar a fluir, les empreses es van recuperar, i sobretot, les famílies no es van veure amenaçades i van tornar a consumir.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Aquí a Europa únicament es van concedir ajudes per la meitat (uns 0,5 bilions) i solament a Governs i perquè paguessin el seu deute, cosa que em sembla bé. Però no es va pensar en cap pla d'ajuda a empreses i famílies. No es va pensar a ajudar l'exportació. No es va diagnosticar la font del problema per poder-lo solucionar en un termini més breu de temps. Segons  la meva modesta opinió no es va fer res. Per no fer, ni es va abaixar l'euro, de manera que les nostres empreses tenen molt difícil vendre fora, a un 30% més car que la resta de competidors. Per cert, que els americans sí que han estat feliços amb un dòlar barat i un euro car.

¿El lector pot esmentar-me algun súper pla econòmic europeu, potent, il·lusionant i que inclogui tot Europa? Per exemple, ¿pla europeu de carreteres o d'AVE, o de Pimes, o pla d'exportació? Jo no en recordo ni un de sol. Si és així, ¿per què s'estranyen de la desafecció dels ciutadans cap a Europa?