TU I JO SOM TRES
Consellera de benestar
Albert Om va visitar l’acreditada ’maison’ de la Sra. Rius a ’El convidat’ de TV-3. /
Quin virtuós viatge li ha sortit a Albert Om aquesta setmana (El convidat, TV-3). Sense necessitat de moure's de l'Eixample ha visitat, i pernoctat, en l'acreditada maison de la Sra. Rius. ¡Ahh! Quina atmosfera més curiosa amaga aquell lloc. Van donar la benvinguda al convidat una sèrie de criatures extraordinàries que somreien penjades a les parets, des d'Audrey Hepburn fins a Vivien Leigh i Clark Gable. El dormitori que la Sra. Rius havia seleccionat perquè Om passés una nit inoblidable tenia sobre el capçal del llit dues suggestives estampes: la de Sylvia Kristel -la tremenda Emmanuelle amb el seu gloriós frontis a l'aire- i al seu costat l'ardor posturista de Kim Basinger. I després de sopar una escudella i carn d'olla, van realitzar tots dos un preciós cinefòrum sobre la marxa, posant a la tele el vídeo de Casablanca. ¡Ah! Mirant extasiada la continguda passió que vinclava Ingrid Bergman i Humphrey Bogart, la Sra. Rius somreia suaument i exclamava: «A mi, el que m'agradava de debò era Gregory Peck», i entretancava els ulls amb una intensitat bàrbara. Home, aquesta particular immersió ha tingut profunditat. Després de tants anys fent de madame la Sra. Rius ha desenvolupat una rara poètica i ha transformat el més prosaic i bragueter, per elevar-ho a categoria moral. «Fer senyors són diners ràpids, però no són diners fàcils. De fàcil no en té res. Distraiem senyors i ho fem amb afecte, amb carinyo, una feina ben feta. Amb dignitat», deia la sàvia madame. I a la pregunta d'Om, «¿Per què vénen els homes?», ella va contestar: «Per fam. En una parella un pot ser que en tingui ganes i l'altre menys. La dona el segueix estimant però ja no té gana. I nosaltres satisfem aquesta necessitat, que no té res a veure amb la infidelitat». O sigui, com calmar la gana sense projectar ni una ombra de traïció o engany. Ni tan sols el lleig pecat de la gola té lloc en aquell recés. ¡Ahh! Quina filigrana argumental. Entronca amb els clàssics. Plató va titular precisament El banquet la seva obra més colossal sobre el sexe i l'amor.
I mentre Om paladejava les explicacions de la nostrada madame, un rumor de portes que s'obrien i tancaven li feien exclamar: «¿Hi ha activitat eh? ¡Hi ha trànsit!». O sigui, constatava que hi ha gana.
¡Ahh! Després de veure aquest univers de puríssim i púdic servei públic, la Sra. Rius es mereixeria un càrrec: Consellera de Benestar Social.
