04 d’ag 2020

Anar al contingut

El radar

La rebel·lió anunciada dels barcelonins

Josep Saurí

«Barcelona no ens pertany. Els barcelonins només som figurants d'un parc temàtic. Cada vegada és més evident: la ciutat no es desenvolupa per fer-nos feliços a nosaltres, sinó per distreure els turistes. Quan Barcelona sigui una paròdia de si mateixa, se n'aniran a visitar altres ciutats on es respiri autenticitat i encant, on no se sentin tan turistes i es puguin fondre en els seus racons ocults amb els seus feliços habitants», escrivia Elena Otero en una carta publicada per aquest diari. Però no pas aquesta setmana. Ni l'anterior. Ni el mes passat. Era juliol, sí... però del 2006.

«El meu pare viu a la Barceloneta des de fa 40 anys i li han apujat molt el lloguer. Els lloguers per dies fan que s'encareixin els de tota la vida», denunciava Mercedes Martín un parell de mesos després. «Malgrat el que l'ajuntament pugui argumentar, cada vegada hi ha més pisos turístics que provoquen molèsties als veïns. Com tothom sap, aquests pisos s'omplen de jovent que vénen a divertir-se i tant els fa si el veí pot descansar o no», relatava Ana María García l'agost del 2011. No es pot dir que no estiguéssim avisats.

I no només per l'Elena, la Mercedes i l'Ana María. Llavors el fenomen estava lluny de l'actual magnitud, però el degoteig de queixes per la difícil convivència amb l'auge turístic de la ciutat ha estat constant en aquestes pàgines, es va incrementar l'estiu passat i aquest ja s'ha convertit en un devessall.

Els últims mesos, a Entre Tots hem impulsat tot un seguit de debats al voltant dels efectes en la vida dels barcelonins de la mutació de la seva ciutat en destí turístic de masses. Hi hem parlat de pisos turístics, de sorolls, de saturació de la Rambla. I aquests dies, després que la Barceloneta tragués el seu afartament al carrer, hem preguntat als ciutadans quines seqüeles del boom turístic els molestaven. El resultat és a la nostra web (entretots.elperiodico.cat), a les xarxes socials i al Tema del Dia d'ahir, i seguirem publicant-ne aportacions. La participació ha estat àmplia i les mirades, heterogènies, com en tot tema polièdric. Però és molt majoritària la percepció que Barcelona té un problema que se li està escapant de les mans.

No es tracta de cap negació nostàlgica de la realitat («Barcelona s'ha transformat, i no hi ha marxa enrere: som una capital com Paris, Roma o Londres», afirma José Zerda) ni de bon tros de discutir els beneficis del turisme, tot i que «algun responsable polític haurà d'explicar com es distribueix la riquesa generada entre els ciutadans», apunta Josep Guardiola. Ni tampoc de «prendre el turista com a boc expiatori de tots els mals de la ciutat» com adverteix el mateix Guardiola. I no hi falta qui veu la «mà negra del lobby» (hoteler) en la vinculació de l'incivisme amb els pisos turístics amb l'objectiu de «satanitzar-los», com Fernando Pardos. Però l'aclaparadora coincidència en el diagnòstic deixa poc marge per contemporitzar: «En diuen boom turístic, jo ho anomeno la transformació d'una gran urbs cosmopolita en un gran càmping urbà», diu Javier Peña. Sigui en el grau que sigui cert tot plegat, queda clar que moltíssims barcelonins ho viuen d'aquesta manera i creuen que cal actuar ja.

 

De fet, segons el parer de bona part d'ells ja anem tard, potser massa. I tot i que hi ha qui, com Gaspar Castellà, apunta  «als de sempre, els especuladors», gairebé totes les mirades es dirigeixen a l'Administració. «Els problemes de convivència arran de la massificació del turisme no només es podien preveure sinó que s'haurien pogut evitar si l'ajuntament hagués aplicat amb més rigor les seves pròpies ordenances en relació amb els sorolls, les conductes incíviques, els pisos turístics il·legals...», escriu Jaume Bargalló. Ja ho deien l'Elena, la Mercedes i l'Ana María.

Temes: El Radar