Una nova ambició de país: eradicar la pobresa infantil

Aquesta crisi va per llarg perquè la bretxa de desigualtat i precarietat que ha provocat no es resoldrà ni en una dècada. Els problemes persistents de pobresa i malnutrició infantil hi continuen sent com una nova realitat quotidiana que perdurarà els pròxims anys. Tant en horari escolar com en període de vacances. Aquest estiu del 2014, les administracions i les entitats del tercer sector han donat una resposta més coherent i més ben planificada que en estius anteriors.

És un èxit aconseguit un any després de l'informe del Síndic de Greuges que alertava i destapava el greu problema de la malnutrició infantil com a efecte de la crisi. Amb polèmica i polseguera inclosa. No obstant, el que resulta rellevant és que tenim institucions i xarxes civils que funcionen. Triguen el seu temps però funcionen. Després de l'informe del síndic Rafael Ribó s'han produït efectes en cadena: conscienciació social entre els que no pateixen la crisi, debats parlamentaris sobre el problema, informes, articles i debats mediàtics i pressió del tercer sector fins a assolir el pacte contra la pobresa infantil. Un pacte que ja havíem demanat en aquesta columna fa més d'un any.

Tot arriba si es reivindica amb exigència cívica i justa, amb un teixit social crític darrere i unes institucions sensibles que estan al servei de la ciutadania. Aquest procés de canvi, lent i complex, comença a donar tímids resultats. La Generalitat ha augmentat el seu pressupost fins a arribar als 218 milions d'euros per lluitar contra la pobresa infantil i adolescent. Dins del seu paquet integral de 148 actuacions que arriben a un total de 850 milions d'euros. Els ajuntaments, els bancs d'aliments i el tercer sector també han augmentat la seva dotació.

Notícies relacionades

Oci contra la malnutrició

Reforma de l’administració

Sens dubte, són insuficients per eradicar la pobresa infantil. Potser són suficients per pal·liar-la i per minimitzar els efectes de la crisi i fer que siguin al més lleus possible per a la infància. Com a polítiques assistencials s'ha de reconèixer que comencen a funcionar. Però no n'hi ha prou de pal·liar els efectes de la crisi. La infància pobra i mal nodrida que a l'estiu és acollida en casals i equipaments extraescolars no tenen la mateixa oportunitat al llarg del curs escolar. Alleugem la seva necessitat sense lluitar contra la desigualtat.

Com a democràcia i com a societat ens hem de plantejar un nou salt qualitatiu en justícia social: eradicar la pobresa infantil. Aquest hauria de ser l'interès general d'una societat tan castigada com la nostra. Els ciutadans no acceptem més polítics corruptes, cínics i ineptes. Els que ho són o ho han estat, roben cada any uns 10.000 milions d'euros segons el Banc Mundial. Altres informes eleven el cost de la corrupció política a Espanya fins als 40.000 milions d'euros cada any. Cada any. Hi ha recursos de sobres per multiplicar la inversió en infància i adolescència. Des de nous programes integrals i universals. Que Catalunya sigui un país digne on créixer i aprendre en igualtat. Un país amic de la infància. I no tant business friendly.