Un campionat controvertit

Els fastos per l'entronització de Felip VI es van veure una mica deslluïts pel resultat del partit que la nit anterior la selecció espanyola de futbol havia disputat a l'estadi de Maracaná. Les innombrables banderes penjades de les façanes madrilenyes lluïen pansides i els decibels de les aclamacions al pas del seguici dels nous monarques no van tenir tota la intensitat que un resultat favorable hauria comportat. I això que no es van escatimar mitjans perquè els nostres futbolistes col·laboressin a donar la màxima esplendor a l'esdeveniment. Segons s'explica, era entre totes les seleccions la que tenia promeses les primes més altes en cas de victòria malgrat la nostra delicada situació econòmica. Cosa que porta a pensar que la relació entre incentius monetaris i resultats és, en aquest esport, extremadament espúria.

El campionat del Brasil té mala estrella. Abans d'iniciar-se ja hi va haver disturbis pel descontentament que entre les classes més desafavorides produïen els ingents dispendis que la seva preparació provocava sense que a elles els arribessin unes engrunes. Han proliferat vagues de transports i d'altres serveis públics que han dificultat la celebració d'alguns partits i les forces de l'ordre han intervingut per evitar més problemes. La qual cosa porta a suposar que una part de la població no sentiria una profunda depressió si la canarinha no aconseguís el trofeu. Però sembla que també entre les classes acomodades sovintegen els que advoquen per una eventual derrota. Aquesta és l'opinió recollida en un article de l'assenyat International New York Times.

Si durant la presidència de Lula l'economia brasilera va conèixer un creixement espectacular, amb la consegüent reducció de l'atur, en temps de la senyora Rousseff el panorama s'ha enfosquit per l'evolució dels preus mundials de molts dels productes en què el Brasil està especialitzat, encara que també hi ha influït la seva erràtica política econòmica. Ja pròxima la plena ocupació, per mantenir el creixement, sostenen que s'ha d'augmentar la productivitat i per a això es necessiten polítiques d'oferta: millores en l'educació i la formació, més obertura al comerç exterior, millors infraestructures i més disciplina fiscal. Però aquestes solen causar resistències entre sindicats i estaments empresarials.

Els que veuen en la senyora Rousseff falta de decisió per enfrontar-se amb mà dura a aquestes resistències creuen que el triomf del Brasil augmentaria les seves probabilitats de reelecció, en perjudici de les d'un oponent menys compromès amb interessos oposats a les mesures enunciades i partidari d'una política proteccionista. Que en un país com el Brasil, on el futbol ha estat una passió nacional, hi hagi tebis davant la victòria de la seva selecció és com a mínim sorprenent.

Però el campionat ha anat acompanyat d'unes polèmiques que posen en dubte la netedat dels resultats i també del que es cou a les bambolines, allà on es reparteixen els dividends, del món futbolístic. S'està qüestionant la tasca d'alguns àrbitres. Cert que això sol ser habitual en tots els campionats. Però ara les crítiques arriben a extrems molt àcids amb velades sospites de favoritismes i tràfec de doblons. Tant és així que Blatter, el poderós president de la FIFA, ja ha expressat la seva inclinació a admetre el replay televisiu de jugades dubtoses. Per la seva part, Michel Platini, president de la federació europea, proposa augmentar a cinc el nombre d'àrbitres, convençut que deu ulls hi veuen més que sis.

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

Alguna cosa fa pudor de podrit i no a Dinamarca. En aquests dies dos importants rotatius britànics han acusat precisament Platini d'haver cobrat si no en diners almenys en favors per haver votat a favor de la celebració a Qatar del campionat del 2022. Hi ha fets que, com a mínim, susciten dubtes sobre el seu suport. L'escàndol ha esquitxat personalitats espanyoles, com Florentino Pérez, que ha reaccionat amb celeritat negant tota implicació. Però el més curiós és que tot s'ha desvelat després que Platini anunciés la seva voluntat de presentar-se a les eleccions a la presidència de la FIFA. És obvi que la notícia mina les seves perspectives i molts veuen darrere de la seva divulgació la mà de Blatter.

En resum, el campionat del Brasil no sembla ser l'apoteosi del futbol esperada. Més aviat posa en relleu que el negoci futbolístic té peus de fang que no sostenen l'entramat econòmic i polític que s'ha muntat al damunt. I que no justifica la desmesurada passió que molts mostren pels seus clubs i seleccions. Les seves dimensions són excessives i convindria reconvertir el tinglado.