Sovaldi, 400 mil·ligrams

Cada dia, prop de mil persones al món moren d'hepatitis C. Hi ha 350.000 víctimes anuals, 185 milions de persones infectades i també hi ha un remei gairebé màgic: una medecina tan eficaç com prohibitiva. Té una efectivitat superior al 90%, però menys del 3% dels malalts la poden pagar. La pastilla miraculosa es diu Sovaldi. Costa mil dòlars per cada pastilla amb 400 mil·ligrams d'una molècula recentment sintetitzada, anomenada sofosbuvir. Depenent del tipus de virus, el tractament complet surt per 84.000 o 168.000 dòlars. Només a Espanya, hi ha 900.000 afectats i 10.000 morts a l'any. Aquí costa entre 50.000 i 100.000 euros. La Seguretat Social no ho cobreix.

Gran part d'aquests centenars de milers de malalts d'hepatitis C a Espanya dels quals ara l'Estat no es fa càrrec van ser infectats en hospitals públics. Aquest virus no es transmet amb facilitat. S'encomana per via sanguínia: intercanvi de xeringues, ús de material mèdic no esterilitzat i transfusions de sang. A Espanya, fins al 1992 no va ser obligatori analitzar les bosses de sang per detectar si el donant estava infectat. Hi ha malaltes, com Aurelia G., que van ser contagiades en hospitals públics per mitjà de transfusions de sang contaminada quan donaven a llum.

L'empresa que ha patentat el Sovaldi es diu Gilead. Des que van sintetitzar aquesta medicina, la seva cotització en borsa s'ha disparat. Les vendes de la seva pastilla miracle suposaran només aquest any 1.277 milions d'euros per a Gilead. Tractar tots els malalts del planeta al preu actual de Sovaldi costaria més de 8 bilions d'euros, equivalent a la suma del PIB anual d'Alemanya, França, Espanya, el Regne Unit i Itàlia. ¿El cost real de producció del medicament? Entre 50 i 100 euros per pacient: mil vegades menys del que cobren per ell. Encara incloent la inversió en la patent -una dada que Gilead no vol donar- el sobrepreu segueix sent desorbitat.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Als EUA, Sovaldi genera un gran debat en el qual molts defensen, amb raó, que el Govern hauria d'intervenir contra el gran Pharma perquè aquests nous medicaments estiguin a l'abast de tots. Altres països, com l'Índia, han anunciat que fabricaran genèrics sense respectar la patent -a diferència d'Espanya- perquè la salut de la seva població és el primer.

Sovaldi només és el principi. En els pròxims anys és molt probable que arribin nous medicaments miracle contra l'Alzheimer o el càncer. Si no canvia res, el seu preu dependrà del màxim benefici, no del cost de desenvolupament ni encara menys de la competència perquè una patent mèdica és un monopoli en un mercat on el consum no és una opció. És la bossa o la vida: ¿quant estaries disposat a pagar per no morir?