La pacífica fruita de Bangkok

Preocupants notícies de Tailàndia. Martí Benach i Javier Triana ens han parlat del motí que ha sacsejat aquest país. Visitat per moltíssims estrangers, ara «aprens a viure-hi amb compte», va dir una espanyola a aquest diari.

Llei marcial, toc de queda, suspensió de la Constitució,  censura... Diuen els periodistes que un factor important de la crisi és el problema dinàstic. Tailàndia és una monarquia que viu el final d'una era d'una manera molt fràgil. El rei ja ha envellit, el príncep hereu és extravagant i té una forta oposició.

Jo no sóc politòleg, i només compto amb l'esplèndida informació sobre la vida actual a Bang-kok que ha donat EL PERIÓDICO. I amb uns quants records encara no oblidats. Perquè jo vaig ser a Tailàndia l'any 1970, si no m'equivoco, per fer uns reportatges per a Destino sobre diversos països asiàtics. (Ho vaig explicar a un amic i es va sorprendre: «¿Però la teva especialitat no eren els viatges a peu per la Terra Alta, per la Segarra»?).

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Vaig ser a Bangkok anant de camí cap a l'Índia, i aleshores era una ciutat, i encara ho deu ser, molt suggestiva. Em sembla que ara hi va molta gent a fer turisme, i és una bona idea, perquè l'atractiu de l'exotisme tailandès és notable. Els grans palaus són formidables, estan coronats per altes punxes daurades. I hi ha a més l'atractiu dels mercats flotants, amb desenes i desenes de barques com góndoles, plenes de fruita, a les raconades del riu.

Espero que aquesta explosió de color no sigui substituïda per una explosió bèl·lica. A les baralles monàrquiques i constitucionals els tailandesos ja hi estan acostumats, i també a les polèmiques amb la Xina i els Estats Units. També hi ha hagut cops d'Estat i dictadures. De durada escassa. És com si qualsevol iniciativa revolucionària fos suavitzada per la dolçor de la fruita que transporten les piragües, calmant periòdicament els ànims.