El debat sobre la reforma judicial

De la incomprensió a la indignació

Les taxes judicials són tan desmesurades que suposen una barrera infranquejable per a la ciutadania

3
Es llegeix en minuts
De la incomprensió a la indignació_MEDIA_1

De la incomprensió a la indignació_MEDIA_1 / FRANCINA CORTÉS

Que l'excepcional crisi econòmica que estem vivint hagi fet que les administracions públiques tinguin molts menys ingressos i hagin hagut de retallar seriosament els seus pressupostos és una evidència que s'ha d'acceptar. Però quan sorgeixen discrepàncies i i incomprensió ciutadana és quan algunes decisions polítiques afecten l'accés a determinats serveis públics bàsics en els quals la qualitat no és la desitjada i incrementen a més la càrrega impositiva.

I si, com passa sovint, la retallada de la qualitat del servei va acompanyada d'una pujada exagerada de taxes, és quan hi ha moltes possibilitats que la gent passi de la incomprensió a un estat de lògica indignació. I una de les coses que poden provocar més incomprensió i indignació als ciutadans són les taxes judicials.

Desgraciadament, sabem que, en comparació amb altres països de l'entorn europeu, estem a la part baixa de la classificació pel que fa a dotacions pressupostàries, i que és especialment deficitària la proporció de jutges per habitant. Veient això, no és estrany que, malgrat els esforços de molts jutges, secretaris i funcionaris judicials no gaire ben retribuïts per la important càrrega de treball que han de suportar, resulti una justícia sovint massa lenta i poc eficaç. Que a més el Govern central, i malgrat la baixa qualitat d'aquest servei fonamental en un Estat de dret, apliqui taxes d'accés és incomprensible, sobretot quan aquesta recaptació no es destina ni a la millora del servei ni a dotar-lo de més mitjans ni a premiar els esforços dels que més treballen. Una incomprensió que es torna indignació quan les taxes són tan desmesurades que acaben suposant una barrera impossible de superar per a molts ciutadans, tal com podem constatar els procuradors en el dia a dia de la nostra professió.

Això fa que molta gent s'allunyi dels poders públics i mostri la seva incredulitat davant uns drets que veuen que no poden exercir. Una situació bastant preocupant. No voldria cansar ningú amb càlculs matemàtics, però que l'Estat cobri uns 300 euros per una reclamació ordinària de 6.000 euros és una mesura política que, sens dubte, desincentiva qualsevol petició de justícia; i si després d'obtenir la sentència anhelada, no s'hi està d'acord i es vol apel·lar, s'ha d'afrontar una altra taxa de 800 euros, que significa no una barrera sinó un autèntic mur inexpugnable per a la majoria de la població.

Alguns diuen que es tracta d'evitar un abús del ciutadà en el seu dret a la tutela judicial efectiva, i que no hi hagi una utilització innecessària dels jutjats. Una justificació normalment acompanyada de fredes estadístiques d'un elevat nombre de procediments que anualment ingressen als nostres jutjats, i que a la resta d'Europa també es paguen les maleïdes taxes.

Puc assegurar, no obstant, que aquesta justificació no aguanta una anàlisi mínimament seriosa, quan sabem que la judicialització de les controvèrsies a Espanya és molt similar a la de la resta dels països europeus del nostre entorn i que, quan també s'exigeix pagament de taxes, el seu import és sensiblement inferior al que hem de pagar nosaltres.

Malgrat reconèixer que a Cata-lunya s'està fent des del departament de Justícia un important esforç per modernitzar el funcionament dels nostres jutjats -molt avançats ja respecte de la resta de l'Estat-, no cal dir que si a les esmentades taxes estatals s'hi afegeixen a casa nostra altres taxes de la Generalitat, la situació serà insostenible.

És cert que aquestes taxes catalanes van quedar en suspens per un recurs d'inconstitucionalitat de l'Executiu espanyol i que ara el Tribunal Constitucional

Notícies relacionades

-pendents encara de poder llegir el text complet de la sentència- les va declarar ajustades a la legalitat. També és cert que són taxes de molt menor import i que per si sol, llevat d'algun cas concret, no causarien un rebuig tan gran. No obstant, en un moment en què les taxes del ministeri causen una total i contundent oposició dels operadors jurídics que actuen en representació i defensa dels ciutadans, no sembla prudent, ni comprensible, que a Catalunya s'hagués d'assumir una doble imposició pel mateix servei públic que es presta a la resta de l'Estat.

El Consell de Col·legis de Procuradors de Catalunya ja es va pronunciar dies enrere per demanar al Govern català que no apliqués la taxa catalana. Esperem que, almenys a casa nostra, el seny s'imposi a un rampell recaptatori tan desproporcionat i difícilment comprensible per a la ciutadania.