Una emergència de la Unió

Ales costes del Mediterrani, la primavera s'està convertint en sinònim d'emergència, amb centres d'acollida desbordats i un mar que s'ha transformat en el principal cementiri del nostre continent. La tragèdia d'aquesta setmana a Lampedusa, o la de fa unes setmanes a Ceuta, corren el risc de tornar-se a acabar en un insuportable recompte de cadàvers acompanyat de les típiques llàgrimes de cocodril. Però tot just les càmeres se'n van, la temptació de mirar cap a un altre costat és massa gran. Europa és capaç de legislar sobre l'espai de les gallines ponedores, però quan es tracta d'un tema en què treballar junts tindria un valor afegit, com la gestió de les fronteres, estem bloquejats.

NecesSitEm una política comuna d'immigració completament diferent de la que tenim avui. Tres principis han d'orientar la nostra acció. En primer lloc, el respecte de la vida i la dignitat humana. Ningú pot disparar contra qui intenta arribar a les nostres costes. Cada vida perduda a les aigües del Mediterrani és una taca en la nostra civilització. Els països del sud d'Europa tenen una pressió excepcional: els altres països europeus han de contribuir a la gestió de les emergències humanitàries, i hem de reforçar la cooperació amb els nostres socis del nord de l'Àfrica. El principi de no devolució, segons el qual ningú pot ser retornat a un país on la seva vida perilli, ha de ser aplicat en totes les operacions.

Pel que fa a la gestió de les peticions d'asil, una cosa està clara: no podem tancar les portes als que fugen de la guerra o la persecució. No busquem excuses, com que ja hem acollit massa refugiats: únicament el 4% dels refugiats sirians han trobat asil a Europa. El Líban, un país amb menys de cinc milions d'habitants, n'ha acollit un milió.

En segon lloc, hem d'admetre que som un continent d'immigració sense una política d'immigració legal. ¿Per què l'Argentina, el Brasil o els EUA tenen un sistema d'immigració legal i nosaltres no? Un sistema amb regles clares i una visió a llarg termini seria bo per a Europa i per als immigrants. Significaria donar la possibilitat de venir a Europa, no la garantia: en aquest punt hem de ser clars, encara que a vegades a l'esquerra la incomodi admetre-ho. No podem acollir a tothom. Hem d'oferir a les persones que volen treballar, i que resulten útils al nostre continent envellit, la possibilitat de venir legalment, integrar-se i viure una vida digna. La immigració il·legal és inhumana, incontrolable i injusta. Solament amb un sistema legal i organitzat podrem salvar vides i combatre els traficants d'éssers humans.

Tercer principi: hem de treballar junts, a nivell europeu, amb esperit solidari. La gestió de les fronteres externes és una responsabilitat comuna. Per a ciutats petites com Ceuta i Melilla, l'arribada de milers de refugiats en poques setmanes és insostenible. Però si aquestes persones es repartissin de manera equitativa entre 28 països europeus i 500 milions de ciutadans, seria una responsabilitat que podríem suportar (i hauríem de fer-ho). Hem d'augmentar el reassentament i la relocalització dels refugiats, i provar un sistema conjunt d'anàlisi de les peticions d'asil.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Junts, hem de combatre les causes de la immigració, no els immigrants: una altra àrea on Europa pot marcar una diferència és la prevenció. El tema de la immigració ha d'estar al centre de totes les nostres negociacions amb els veïns del Mediterrani, on Europa ha d'encoratjar el procés de reformes. El mateix és aplicable a la política de desenvolupament, un altre tema de competència europea: ajudant els països en vies de desenvolupament, resoldríem gran part del problema. Perquè són pocs els que abandonen casa seva d'una manera voluntària. Si tinguessin feina, aliments i dignitat, ¿per què haurien de marxar?

No podem deixar el monopoli de la immigració als partits populistes, racistes i xenòfobs, que basen el seu èxit en les tragèdies dels altres, que tenen per a tot un boc expiatori i per a res una solució. Lamentablement, els dimonis del passat no han desaparegut: hem de lluitar junts per una Europa més solidària, més humana i més justa. Una Europa capaç de donar respostes als que s'embarquen en un viatge d'esperança i veuen, massa aviat, com naufraguen les seves esperances. Als que es troben que han de gestionar una emergència que els supera, sense tenir els mitjans ni els recursos adequats. I als que creuen que Europa és millor gràcies, també, als milions i milions d'immigrants que viuen, treballen i paguen els seus impostos al nostre continent. El vot en les eleccions del 25 de maig és crucial també per això.