Arguments que alimenten la tensió

A Catalunya, el clima s'està enverinant perquè l'argument que utilitza el sobiranisme, portat a les seves últimes conseqüències, ho propicia. Temps enrere ja vam subratllar la sorprenent frivolitat amb què molts actors polítics però també sindicals, esportius o culturals, s'havien vist arrossegats a recolzar el confús dret a decidir. El problema no és que hi hagi ciutadans que desitgin la secessió, perquè tenen tot el dret a plantejar-la, igual que altres propugnen la centralització o la III República. El clima s'enverina perquè s'ha fet creure a una part substancial de les classes mitjanes que el dret a votar unilateralment la secessió existeix al marge del que digui l'Estatut, la Constitució i el dret internacional.

Aquest és el problema de fons al qual ens enfrontarem els pròxims mesos. Com que el sobiranisme insistirà en lemes aparentment democràtics com «deixeu-nos votar», la tensió política i social creixerà sense remei. Quan un col·lectiu es convenç que té un dret, l'exercici del qual és peremptori per a la seva supervivència com a poble, però que raons il·legítimes l'hi impedeixen, com sentim sovint en boca de no pocs polítics i opinadors influents, la disjuntiva no pot acabar bé. Això no significa que hi hagi d'haver violència, però sí moltíssima crispació política i social, esperem que episòdica i limitada. A curt termini, em preocupa sobretot que la frustració acabi en ressentiment, i que això ens condueixi a una situació de bloqueig psicològic que faci impossible objectivar els verdaders problemes i proposar solucions integradores.

Notícies relacionades

La llonganissa del jutge Hurtado

Fàbriques d’habitatges

La política catalana s'ha d'asserenar i deixar de viure en la mentida. Per començar, perquè la consulta del 9 de novembre no existeix ara com ara. És una teatralització. El que és sorprenent és que Artur Mas afirmi que la convocarà al setembre. Sobre el paper pretén que, en menys de dos mesos, suposant que legalment pogués portar-la a terme, els catalans deliberem si ens separem de la resta d'Espanya. A Escòcia, el referèndum pactat ha estat convocat amb un any i mig d'anticipació, sota unes circumstàncies jurídiques i polítiques molt diferents. Aquí no és clar ni com es comptarien els vots, perquè ERC afirma a la seva web que n'hi hauria prou amb una victòria simple del sí en les dues preguntes encadenades. El que està passant a Catalunya desafia el sentit comú.

Mentrestant, els verdaders problemes de la ciutadania es menyspreen. El pressupost de la Generalitat d'aquest any ha incrementat el seu forat fins als 3.000 milions, i no sabem si implicarà noves retallades o serà el Govern central, a través del FLA, el que finançarà el dèficit. Però de tot això no en sentiran gairebé a parlar. El que ara interessa són els arguments que abonen la tensió.