#ouyeah
'Fue a por trabajo y le comieron lo de abajo'
Podria escriure els versos més bonics després d'un titular com aquest. És com si el cos em demanés deixar anar un seguit de monosíl·labs romàntics, aquest gran desconegut per les generacions posteriors a l'«ola ke ase», aquest gran guionista que tants bons moments ha donat a la meva mà esquerra. Però no. La veritat és que és només un dels estats que he descobert a la meva llista de contactes del whatsapp. I a més és el d'algú molt conegut, tan prestigiós, admirat i respectat que mai diries que té aquest estat al seu whatsapp. Sí, sí, a tu et diré de qui parlo. Tant és, ara això no és important.
El cas és que els estats de whats- app són la roba interior de les xarxes socials. Perquè són el que ens acaba de delatar, sí, però en la intimitat. És el que li volem dir a la gent que té el nostre mòbil, l'última barrera tecnològica darrere la qual ja només queda la nostra veu i la trobada real, l'última clau que obre la porta al nostre temps, a la trucada a la vegada, la que et fa parar, deixar-ho tot i haver de sentir i a vegades, fins i tot escoltar. Pertany a l'àmbit públic més privat. L'última barrera de la nostra pell, la nostra olor i la nostra veritat més verdadera.
Una pell que creix a un ritme d'un milió d'usuaris al dia i ja acumula la gens menyspreable quantitat de 450 milions d'usuaris a tot el món, una epidermis social que diuen que aquest any passarà dels 900 milions de porus, tots en pilotes. Imagina-te'ls aquí juntets. Que bufons, eh.
I tu els tens a tots a la butxaca, quina gran sensació: poder consultar l'estat dels teus amics, el dels teus coneguts, el dels teus enemics, dels teus ex, o d'aquells de qui per alguna estranya raó encara conserves el número, de quan encara creies que podríeu mantenir una bona relació, o de quan encara no us coneixíeu prou, jo què sé. I que aixequi la mà qui es resistiria a veure els seus enemics en calçotets o pitjor, amb les calcetes aquestes de paper que et fan usar els massatgistes.
Per aquí estan tots. El que et diu que està sempre «Disponible» i saps que és sempre mentida. Tu truca-li ara, ja ho veuràs. I si et menteix així com de garrafa i a granel, imagina't quan el necessitis per a un delikatessen. Res. No te'n fiïs. Bah.
Després hi ha el que sempre està «Ocupat». No ens emboliquem, ens està dient que és un «Estat Ocupat». Una cosa així com una república exsoviètica pseudoindependent, però en versió jonom'hofaigsol. Si estàs sempre ocupat, per a què coi tens whatsapp. Això és tan ridícul com apuntar-te a una orgia per així explicar-li a tots els assistents que penses seguir verge fins al matrimoni. No sé si és correcte, però bé, bé no està.
Després apareixen sempre els que han sofisticat el seu grau d'ocupació i et diuen que «No puc parlar, només whatsapp». O dit d'una altra manera, tinc una vida tan sobiranament avorrida que et suplico a la desesperada que m'escriguis alguna cosa i em distreguis, però això sí, no esperis que reuneixi prou valor per agafar una trista trucada i aturar això tan apassionant que m'està passant en aquests moments.
Continuem per a bingo, perquè sempre m'han fascinat els que et descrivien el que ja hauria de ser evident. «Estic usant whatsapp» o la seva versió guiri-guai, «Hi there, I'm using Whatsapp!». Collonut. Menys mal que m'ho has dit, si no m'ho arribes a avisar hauria pensat que estaves fent servir la Thermomix.
Déu méu, paciència.
Pitjor van els que no diuen res per voler dir-ho tot: «Diversos missatges d'estat», i els que tenen tantes coses a dir que deixen el seu estat en blanc. Vots nuls i en blanc. La forma que té tota democràcia de riure's de la dissidència. O no saben, o no contesten. Poderoses raons totes dues per obrir-se un canal de comunicació a l'exterior. I si no, que l'hi preguntin a la simpàtica teleoperadora de qualsevol teleco. Fa molt que no truques, Jaqueline. ¿És per alguna cosa que vaig dir?
En fi. Per acabar, el que va de creatiu i omple el seu estat d'iconetes tan bufones com infantiloides o, pitjor, el que t'hi posa una cosa així com «Juraré que no ho he dit» per desfer-se de tota responsabilitat sobre el que s'ha escrit.
Si encara creus que són bona gent, estiguin en l'estat que estiguin, espera't que et passi el que, si no t'ha passat encara, algun dia segur que et passarà.
Espera't que algú t'afegeixi a un grup.
Notícies relacionadesI m'ho expliques.
Això sí, per whatsapp, que estic molt ocupat.
