La llibertat d'ella, la de tothom

A les portes del 8 de març, tornem a repassar la llista de desigualtats que encara situen a diferents nivells els homes i les dones i que, per tant, exerceixen de separador. A Espanya la lliure i voluntària interrupció de l'embaràs torna a caure del costat que no toca, aquell que allunya la dona de la decisió. Al Regne Unit, el Partit Laborista, en l'oposició, es troba en fase de pressió perquè el Govern conservador accepti la creació d'un comissionat per lluitar contra la violència domèstica i la introducció en les aules de l'educació sexual. Tocant a la frontera, a França, la lluita contra els estereotips i «el sexisme habitual» denunciats per la ministra dels Drets de les Dones, Najat Vallaud-Belkacem, no sembla traduir-se necessàriament en passos legals. Curiosament, l'extrema dreta francesa s'agita contra els llibres per a la igualtat entre dones i homes i al crit de «són espais de llibertat» pressiona les bibilioteques per a la retirada de la seva llista maleïda. L'ofensiva contra els llibres fa pensar molt i defineix el model de societat buscat que, sense complexos, aquesta minoria sense pàtria pretén fer assimilar a tots els francesos. Llibertat és un dels termes que més agrada utilitzar a les persones que n'estan més allunyades. ¿No treballa per a la llibertat de les dones, és a dir, per a una vida amb oportunitats, ensenyar a l'escola aquests principis d'igualtat?

Doncs no sembla que a la pàtria de la llibertat, igualtat i fraternitat s'interpretin oportunament els tres conceptes. No és cap excepció. El que passa ara allà es reprodueix, així mateix, en altres països. Michelle Perrot, historiadora i escriptora, recorda que «les llibertats de les dones estan amenaçades». Per cridar. Perrot rep aquest any el premi Simone de Beauvoir amb gairebé les mateixes paraules de l'autora d'El segon sexe: «Res està definitivament conquistat. N'hi haurà prou amb una crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones siguin qüestionats».

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El poder de la filòsofa francesa no solament es troba en la seva denúncia de sentit comú sinó a fer-la, a més a més, des de les entranyes d'una dona. La formulació del pensament és, doncs, determinant per encertar en el diagnòstic. Quan s'intenta que ens equivoquem, juguen també un paper destacat els conceptes. Confuci ho va veure així: «Quan les paraules perden el seu sentit, les persones perden la seva llibertat». En el marc de l'estat d'alerta permanent al qual ens convidava Beauvoir hi ha no deixar-se colar bou per bèstia grossa. Exemples pròxims: el ministre Alberto Ruiz-Gallardón parlant de violència estructural al referir-se a l'avortament o a l'apel·lar a la llibertat de les dones quan en realitat apel·la a la seva restricció. S'empaqueten les paraules a plaer i se les desposseeix de la realitat que defineixen. En la reconstrucció de la imatge de la dona no només no s'avança, sinó que es retrocedeix. Ve de lluny. Beauvoir: «A França sobretot es confon amb tossuderia la dona lliure amb la dona fàcil, la idea de facilitat implica una absència de resistència i de control, una carència, la negació mateixa de la llibertat». Així es perverteixen les paraules, s'intenta desconstruir els punts de referència i es manté la por com a factor paralitzant. Perquè «el que viu en el temor no serà mai lliure», segons la sentència d'Horaci.

En una de les màximes expressions de la lectura femenina de l'entorn, Beauvoir va escriure: «Voler-se lliure és també voler els altres lliures». És difícil trobar una definició millor del combat de les dones per aconseguir una societat igualitària.