Mariano, no callis i demana perdó

Conscient que el seu partit perd força (amb una primera escissió ja consumada per a les eleccions europees) i presideix un país amb un futur incert (l'economia només millora sobre el paper i hi ha una crisi institucional sense precedents en democràcia), Rajoy es va marcar abans-d'ahir un discurs només apte per a convençuts i exaltats. «¡O calles o reconeixes el mèrit de la gent!», li va deixar anar a Rubalcaba, com si fer callar algú el carregués de raons per estar orgullós de la seva gestió.

No obstant, el líder d'un partit que està immers en el pitjor escàndol de corrupció de la democràcia; el president del Govern d'un Estat que està sumit en una profunda crisi territorial; el polític incapaç d'atendre les peticions de diàleg dels seus ciutadans; l'impulsor d'una legislació en matèria de drets i llibertats que no recolza ni Le Pen; l'autor intel·lectual (¡hola, Pedro J.!) d'aquesta espècie de pla per acabar amb el seu propi país...  si alguna cosa no ha de fer és callar.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Senyor Rajoy, parli: convoqui rodes de premsa i accepti preguntes. President Rajoy, no calli: concedeixi entrevistes i expliqui si va cobrar o no en negre. Mariano, escolta: atén les peticions de diàleg que t'arriben des de Catalunya. No callis, president, però demana perdó. Demana perdó per no haver complert ni una sola de les teves promeses. Demana perdó per ficar-te en el ventre de les dones. Demana perdó per sembrar l'odi entre la teva població.

Mariano, no callis. Però demana perdó als que vau enganyar dient que teníem els pressupostos més socials de la història. No callis, però demana perdó als aturats a qui vau dir que s'havien de fotre. Mariano, no callis, però demana perdó als que es van creure que estàvem al final de la crisi econòmica. Mariano, parla, no callis… Però demana perdó.