Pastanaga per combatre l'economia submergida
Fa temps que sabem que l’enorme dimensió de l’economia submergida és un greu problema que no acaba de convertir-se en una prioritat dels successius governs de l’Estat. El seu impacte negatiu en la recaptació fiscal, i per tant en el finançament dels serveis públics, però també en el bon funcionament de la lliure competència entre les empreses, hauria d’haver obligat de fa temps de prendre mesures. Ara l'informe que ha fet públic el Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (GESTHA) ha posat el dit a la nafra amb tota la contundència que es deriva d’unes xifres d’economia en negra inassumibles per una societat avançada.
De fet, la crisi només ha agreujat una situació que ja era dolenta des de molt abans del 2008.
Davant d’aquest fenomen hi ha qui posi l’accent en la necessitat de reforçar l’acció de l’inspecció fiscal i laboral, tot denunciant l’insuficiència de recursos humans i materials amb els que han de treballar els inspectors així com la manca de compromís dels governs per combatre el frau; altres insisteixen en els aspectes culturals de la qüestió, evidenciant la poca consciència cívica i responsable dels defraudadors, en una societat instal·lada en la idea que el que és de tots no és de ningú.
Els tècnics del Ministeri d’Hisenda proposen un seguit de mesures que en termes generals podem compartir. Hi trobo a faltar, però, una qüestió en la vinc treballant des de fa anys al Congrés dels Diputats, sense massa èxit la veritat.
I és que en el pes de l’economia irregular el cost fiscal de la contractació de determinats serveis en l’àmbit familiar és rellevant. La Unió Europea així ho considera i els estats que han promogut polítiques per reduir els costos de la contractació legal d’aquests serveis han tingut èxits considerables. En aquest sentit, França, amb la llei Borloo, n’és un bon exemple.
Quan parlem de serveis en l’àmbit familiar estem parlant des de les activitat vinculades a la neteja de la llar fins les petites reparacions de la casa o dels aparells informàtics passant pel serveis d’atenció als nens petits ('cangurs') o persones dependents o les classes de repàs dels fills. Es tracta de necessitats que les families urbanes avui resolen en la majoria de les ocasions fora dels circuits legals perquè el seu cost en el cas de voler fer-ho de manera correcte és impossible i en qualsevol cas molt més car que allò que ofereix l’economia submergida.
Notícies relacionadesL’experiència francesa ha estat molt interessant; es tracta de reconduir aquests serveis cap a l’economia regular, amb una política fiscal adequada (IVA reduït, deducció fiscal en l’impost de la renda, bonificació en les cotitzacions de la Seguretat Social) i la posta en marxa d’un sistema, similar al txec servei, que obliga a canalitzar per les vies legals tota aquesta activitat econòmica. El resultat ha sigut important. Ha permès emergir centenars de milers de llocs de treball, ha promogut la irrupció d’un dens teixit de petites i mitjanes empreses i entitats socials que ofereixen aquests serveis, ha millorat la qualitat l’oferta d’aquestes activitats, ha dignificat el treball dels qui presten els serveis i els ofereix protecció social, ha facilitat la conciliació de la vida personal i laboral i ha augmentat la recaptació fiscal. Malgrat la crisi, França ha mantingut la política.
Fins ara, el PSOE i el PP han “passat” de les propostes que des de CiU hem llençat en els darrers anys per promoure una política d’aquest estil. Hi tornarem. Ara amb més arguments.
