Savi Sunyer

El dia 1 de febrer, dissabte, Salvador Sunyer i Aimeric va fer 90 anys. Sunyer va ser alcalde de Salt, senador i auxiliar de farmàcia. Hi va treballar des que en tenia 14 i es va jubilar rere el taulell, després de quatre dècades en les quals va despatxar medicaments, bonhomia i saviesa. Aleshores, deslliurat de les obligacions laborals i de les cíviques, va tornar a emprendre una carrera de poeta prolífic i de prosista eficaç i lúcid, un narrador delicat i cronista fidel de la seva memòria. Dic que es va deslliurar dels deures envers la societat, però això, de fet, és fals. Encara ara és al peu del canó de la seva militància cultural i lingüística. Sunyer, als anys 60, de manera autodidacta, es va convertir en mestre de català per a milers de ciutadans, en la clandestinitat, a casa seva, en locals cedits, mig d'amagat. Va ser un dels que, des de la més estricta militància democràtica i d'amor i passió per una tradició i una terra, van procurar que el català no fos anorreat i sebollit. I encara està disposat a donar exemple. En l'acte que inaugurava les celebracions dels seus 90, Sunyer va dir: «Nosaltres som i fem la llengua».

Penso en ell i en la seva trajectòria modèlica mentre per la seva banda el TSJC fereix de gravetat un sistema que ha maldat perquè el català fos normal i perquè al país hi hagués pau i convivència. I així mateix dignitat. Sunyer ha de tornar a lluitar per aquesta dignitat. Com tots nosaltres. Que som i fem.