La clau
Un Orient no tan llunyà
Per regla general prestem atenció a la política internacional en funció de si pot afectar poc o molt la nostra vida quotidiana. Fa dècades que seguim amb més o menys entusiasme l'elecció del president dels EUA, i des de fa un temps no perdem de vista Angela Merkel. De l'Àfrica subsahariana en sabem poc, a penes que els més afortunats van pels nostres carrers recollint ferralla. Més familiar és el Pròxim Orient, perquè des de 1973 sabem que tot conflicte a la zona afecta la nostra butxaca en forma de preu dels carburants.
Però el món té la seva dinàmica i desplaça el seu centre de gravetat. Europa va quedant fora de focus i el mànec del planeta ja no el tenen en exclusiva els EUA. Emergeix Àsia, aquella gran desconeguda a la qual molts van perdre la pista quan es van apagar les flames al Vietnam. De l'Àsia hem après amb la crisi que la Xina ja és un colós i que al Pacífic es cou el futur econòmic del planeta. Però sabem molt poc d'una realitat política que en els últims mesos mira d'obrir-se espai informatiu a Occident.
Comptes pendents
Notícies relacionadesLa Xina i el Japó, amb les dues Corees i el Vietnam entre altres secundaris, desenterren vells fantasmes, tan preocupants com els que veiem créixer aquests dies en la convulsa Europa. Les dues potències asiàtiques tenen una llista de contenciosos històrics tan esgarrifosa com l'europea. La recent disputa per les illes Senkaku/Diaoyu, que tenen jaciments d'hidrocarburs a les seves aigües, ha revifat un conflicte secular. El ressorgiment del nacionalisme torna a portar imatges com la del primer ministre Shinzo Abe visitant el temple Yasukuni, símbol de les atrocitats de l'imperialisme japonès, on reposen les restes de criminals de guerra. ¿Què passaria si Merkel anés a fer una visita a un mausoleu on estigués enterrada la plana major de la jerarquia nazi?
Aquest any en què commemorarem el centenari de l'inici de la primera guerra mundial faríem bé de reflexionar sobre les seves causes i sobre com va agafar de confiat el món. No ens enganyem, no fa falta tornar a cavar trinxeres per retrocedir un segle.
