El gran oblit

Una persona en atur ha de tenir un bon currículum si vol tornar a treballar. Aquesta sembla una bona premissa, però la realitat quotidiana i els estudis econòmics (com el de Resolution Foundation i l'estudi 'A Polarising Crisi?') ens mostren que no n'hi ha prou amb un bon currículum i una bona experiència. El currículum ha de ser excel·lent o de baix nivell, no hi ha lloc per a la majoria, no hi ha lloc per al perfil mitjà.

La tan esmentada classe mitjana (que no era sinó classe treballadora amb salaris més alts) desapareix del mercat laboral. Un mercat en què hi ha salaris molt baixos i on sembla que els llocs de treball han de ser en hostaleria o serveis, amb poca qualificació requerida, salaris i horaris molt precaris, o bé en alta gestió i consultoria, encara que no s'hi asseguren els bons salaris.

Així, la formació mitjana i l'experiència transversal hi tenen poca cabuda. Es reclama més especialització o ben poca qualificació. Si a això hi sumem la precarització del mercat laboral, la falta d'oportunitats a les persones més grans de 50 anys per accedir-hi, la falta de polítiques de conciliació, la bretxa salarial que patim les dones i la gran formació dels i les joves a qui es reclama una experiència que no poden tenir per edat (per posar només alguns exemples), ens trobem davant d'un mercat que bàsicament expulsa. I davant d'unes polítiques empresarials equivocades i unes polítiques de formació que necessiten revisió, actualització i millora.

Renda Garantida Ciutadana

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Davant d'això no ens podem quedar observant i hem de reclamar una acció institucional i empresarial adequades. Unes polítiques d'ocupació no 'edatistes' i que busquin la dignitat del lloc de treball i, al mateix temps, dignitat en el dia a dia. Uns contractes i salaris adequats. Els subsidis condicionats són mínims, s'han de revisar, dotar-los de quantitats suficients. La Renda Garantida Ciutadana està ara al Parlament en forma d'iniciativa legislativa popular i va aconseguir més de 120.000 firmes de suport.

La polarització social ja és una realitat. La polarització en el mercat laboral, també. I s'ha d'actuar i decidir si volem un país normal on la nostra gent pugui treballar en condicions i es reconegui la formació i l'experiència. ¿O volem viure en un país d'elits? Volem un país normal i inclusiu, ¡lluitem per construir-lo!