Classes mitjanes i independència

Quan fa poc més d'un any va canviar el rumb de la política catalana i espanyola arran de la impressionant manifestació de l'11-S a Barcelona, molts van dir que estàvem davant un procés revolucionari impulsat per les classes mitjanes. El seu màxim exponent, Artur Mas, va convocar eleccions anticipades, va incloure en el seu programa electoral conceptes com «Estat propi» i «dret a decidir» i va obligar altra gent a posicionar-se en relació amb el tema. Espanya i Catalunya no tornarien a ser el mateix.

Un any després, no obstant, les mateixes classes mitjanes que arran de l'11-S van accelerar el ritme de la història s'han posat molt nervioses davant el mínim símptoma de ruptura. Quan Oriol Junqueras va dir a Brussel·les que la societat catalana era capaç de paralitzar l'economia espanyola amb una vaga indefinida, per obligar l'Estat a una resposta favorable al dret a decidir, s'han posat les mans al cap precisament els mateixos que van posar al centre del debat la construcció d'un nou Estat.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

La resposta, articulada a través de CiU, del món empresarial i de determinat món mediàtic poc propens als sobresalts, va venir a dir que amb les coses de menjar no s'hi juga. No obstant, costa confiar en un relat en què s'està proposant la ruptura i, no obstant, no s'està disposat a assumir determinats riscos i sacrificis. ¿Són independentistes aquestes classes mitjanes de l'11-S?

Si la resposta és afirmativa, haurien de començar a assumir un ventall de possibilitats que facin coherent el seu discurs i passar de la teoria a l'acció. Al capdavall, si un es pot permetre el luxe d'apostar per una consulta pactada amb l'Estat o defensar la possibilitat d'avançar cap a una Espanya federal, és o serà gràcies al fet que altres estan disposats a forçar gairebé fins al final els marcs establerts.