Inversions segures, drets en qüestió

Aquesta setmana es debat al Congrés dels Diputats el Projecte de Llei sobre cobertura per compte de l'Estat dels riscos de la internacionalització de l'economia espanyola.

Potser vostè no n'és conscient, però les empreses espanyoles, sobretot les grans, tenen un mecanisme per assegurar els seus negocis a l'estranger, a través de la Companyia Espanyola d'Assegurances de Crèdit a l'Exportació (CESCE). L'actual Projecte de Llei va ser elaborat davant la pèrdua de participació majoritària de l'Estat en el capital, que ara passaran a controlar bàsicament dos grans bancs privats, el BBVA i el Santander.

El CESCE, si no canvia res, gestionarà una cartera d'assegurances per valor de 9.000 milions d'euros, que cobriran negocis dels quals sabrem més aviat poc. Tot i tractar-se de fons públics, no s'estableixen mecanismes d'informació i encara menys de control per part de la ciutadania ni dels seus representants al Congrés. Tampoc s'estableix cap mitjà de participació ni de consulta de les poblacions afectades als països on s'emprenguin aquests negocis que s'asseguren, que són normalment Projectes de Categoria A i B, és a dir, d'alt risc socioambiental, segons la denominació a l'ús. Una altra via d'aigua més en el propòsit de fer més transparents els afers públics: el CESCE no es veurà afectat per la Llei de Transparència, és clar. Feta la llei, feta la trampa, en aquest cas a través de la privatització.

El 31 de desembre del 2012, el deute comercial generat mitjançant CESCE de països tercers amb l'Estat espanyol pujava a 3.287,82 milions d'euros (20,75 % del total). Aquest deute afecta particularment països com Cuba, Egipte, Nicaragua, la Costa d'Ivori, l'Iraq, Guinea Equatorial, la República Democràtica del Congo, entre altres. El risc de la inversió en realitat acaba sent assegurat pel país empobrit: diguem que el CESCE compensa les eventuals pèrdues d'una empresa privada en les seves operacions fallides, en un primer moment, i el país de destí les reposa en última instància, de manera que es converteix en un mecanisme de generació de deute d'aquest país. Per acabar-ho d'adobar, és un altre mecanisme més, com les ajudes al sector bancari, de socialització de les pèrdues d'aquells negocis que, si haguessin estat exitosos, haurien atorgat sucosos guanys únicament privats.

El projecte de llei no fa cap referència al principi de respecte i coherència amb els Principis de l'acció exterior de la Unió Europea al qual estan subjectes tots els Estats membres. La Regulació europea sobre les Agències de Crèdit a l'Exportació estipula que “Els Estats Membres han de complir els principis generals de la Unió en l'àmbit de l'acció exterior, com ara consolidar la democràcia, el respecte dels Drets Humans, la coherència de polítiques per al desenvolupament, i la lluita contra el canvi climàtic, quan estableixen, desenvolupen o implementen els seus sistemes nacionals de crèdits i assegurances a l'exportació, així com quan realitzen una supervisió de les activitats dels suport públic mitjançant crèdits a l'exportació”.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Sense afany de criminalitzar l'empresa privada, s'han de lamentar innombrables impactes negatius per a les poblacions dels països receptors de les inversions assegurades amb fons públics, malgrat les directrius europees. Moltes denúncies des de la societat civil assenyalen la violació tan sistemàtica com impune dels Drets Humans per part de les empreses espanyoles a l'exterior. Les Línies Directrius en matèria de Crèdit a l'Exportació amb Suport Oficial (Consens de l'OCDE) a les quals el Projecte de Llei supedita les assegurances de CESCE són totalment insuficients, a més de no tenir un caràcter vinculant ni requerir el compliment de la Declaració de les Nacions Unides sobre Drets Humans, ni la Declaració dels Drets dels Pobles Indígenes. Just en la línia que promou el Govern espanyol, a través del Pla Nacional sobre Empreses i Drets Humans, actualment en debat, que no concretarà normes ni legislació de compliment obligat per a les empreses.

És urgent que el Congrés dels Diputats desestimi el Projecte de Llei, o hi introdueixi prou mecanismes per a la rendició de comptes i treballi sobre mecanismes extraterritorials vinculants de responsabilitat tant pública com privada, establint-se sistemes de control de les pràctiques de les empreses que són afavorides pels mecanismes d'internacionalització. La Legislació Internacional en matèria de Drets Humans s'ha de situar per sobre del Dret Corporatiu.