Els pressupostos i la cooperació

Veure l'èxit del Gran Recapte d'aliments de la setmana passada és, més que comprovar la solidaritat de la gent a Catalunya, constatar el fracàs de les polítiques públiques socials de les diferents administracions. Del Giving Tuesday probablement no en deuen haver sentit parlar, però quan arribem a la mare de totes les maratons, s'adonaran que també hem fracassat pel que fa a polítiques d'investigació mèdica. Això si aconsegui, veure més enllà de l'acte de reafirmació col·lectiva i sortim de l'instant de felicitat dominical que ens autoimposem com a audiència amb dret a donació, per veure'ns d'una manera una mica més digna davant el mirall de plasma o leds (¿com, no han aprofitat el Black Friday i no han renovat el televisor?).

Els discursos es demostren amb fets i el compromís amb les polítiques, en els pressupostos. La proposta que ha sortit del Govern per a la seva aprovació al Parlament no compleix amb el que indica el Pla Director de Cooperació que aquest va aprovar el 2015. El 2008, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament gestionava 48 milions d'euros. La pròrroga en els pressupostos durant el 2016 ha provocat que en aquest exercici no s'hagin aplicat els increments previstos en aquell pla director, i ens hem quedat en tot just vuit milions, sis vegades menys que abans d'entrar en la crisi. Per donar una idea, l'Agència Andalusa de Cooperació Internacional al Desenvolupament disposarà el 2017 de 42,6 milions d'euros, havent mantingut una quantitat similar en les dues últimes legislatures, i la seva homòloga catalana amb prou feines arribarà als 17,4 dels 23 milions previstos.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Ara és quan podem indignar-nos i començar amb aquell tòpic gastat de com en altres llocs d'Espanya, sobretot cap al sud, malgasten els diners de tots. S'ha d'aclarir que molts consistoris formats pels partits que recolzen aquest govern, o formen part de la seva tempestuosa UTE parlamentària, tenen claríssim que això de la cooperació és una política pública més, dirigida a eradicar problemes que encara que estiguin lluny ens afecten de ple. Oblideu-vos de la caritat, això va d'invertir per aconseguir una justícia global que ens beneficiï a tots, i la Generalitat no ho està fent, com pot i com va prometre que faria. Sabem que les xifres del conseller Romeva i el seu equip respectaven el ritme de recuperació d'aquesta política, però l'esfera del poder esquerrovergent no acaba de creure-s'ho, hi ha alguna cosa que els patina, Pujol dixit. M'ho confessava un dirigent del PDEC: «No hem sabut incloure-ho en el nostre relat polític». Tampoc la CUP sembla fer bandera d'aquesta causa, inexplicablement, i no dubtarem ni un segon del seu ADN internacionalista.

Si ens creiem el dret a decidir, posem una partida en el pressupost per fer un referèndum i es desafien les lleis de qui sigui. Quan no ens creiem la justícia global, incomplim els nostres propis compromisos.