Els desafiaments del municipalisme
Reforma local i finançament
Mancomunar serveis sota el lideratge dels alcaldes és més eficaç i barat que recentralitzar
El municipalisme és clau per afrontar el context de crisi econòmica, política i institucional que vivim. Lamentablement donar més pes als ajuntaments no és el camí que han escollit les administracions superiors. Les noves lleis d'adminis-tració local que s'aborden al Congrés i al Parlament amenacen de deixar els alcaldes sense la capacitat de prestar els serveis que garanteixen l'Estat del benestar: ens deixaran sense la possibilitat d'ajudar els nostres veïns i veïnes que, fins ara, continuen recorrent a nosaltres a la recerca de solucions.
La llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local del Govern espanyol és totalment inassumible per als Ajuntaments. Per molts motius, però especialment perquè suposa un retrocés per al món local, atempta contra la nostra autonomia i fa desaparèixer moltes de les competències que actualment tenen ajuntaments. Es perd, per tant, la gestió de moltes facultats que afecten directament els nostres conciutadans com ara educació, serveis socials o promoció econòmica. A més, dóna massa protagonisme a les diputacions i pren poder als ajuntaments, especialment els de menys de 20.000 habitants, que veuran com les seves competències es traslladen a administracions supramunicipals i seran gestionades des de la distància. Especialment preocupant és la situació que es planteja per als municipis de menys de 5.000 habitants, el 75% del total.
Aquesta llei suposa una pèrdua en la qualitat dels serveis i, cosa encara pitjor, un afebliment de la democràcia. La ciutadania no tindrà motius per anar a votar a unes eleccions municipals perquè els alcaldes perdran la capacitat de gestionar els serveis locals en favor d'administracions de segon grau, gestionades per persones que no han estat escollides directament per la ciutadania. Creiem que és molt millor avançar cap a la mancomunació de serveis per territoris i sota el lideratge dels alcaldes. Això sí que és més eficaç i representa un estalvi real.
I ens trobem, a més, amb el dilema de quina llei local haurem d'acatar els municipis catalans. A data d'avui, la Generalitat diu que la llei estatal no és d'aplicació a Catalunya, però l'informe del Consell d'Estat diu que la llei de l'executiu central pot condicionar el desenvolupament de la llei catalana. Em consta que l'Estat i la Generalitat estan negociant l'encaix de la llei. La Federació de Municipis estarà al costat del Govern català per reclamar els drets del nostre país per legislar sobre el món local.
Amb la mateixa claredat i fermesa dic que el Govern ens tindrà al davant defensant els interessos del municipalisme català. El projecte de llei de governs locals de la Generalitat tampoc no és la solució per tenir més i millor municipalisme. La Federació de Municipis no donarà suport a aquesta llei si no va acompanyada de la llei de finançament local. Proposarem al Govern una fórmula que garanteixi que els ajuntaments puguem desenvolupar les nostres competències amb els recursos i condicions adients.
Cal fixar una participació dels ens locals en els ingressos de la Generalitat que doni estabilitat a les finances locals i que correspongui a l'evolució dels ingressos totals del Govern. També s'haurien de modificar les lleis bàsiques per adaptar les participaci-ons de tributs i subvencions incondicionades que es reben de l'Estat a les necessitats i condicions que requereixen els ens locals de Catalunya.
No cal fer-ho tot de cop. Es pot acordar una implantació progressiva. Però no es pot ajornar més: els ajuntaments hem de deixar de ser la Ventafocs de l'Estat i la Generalitat. A més, cal que la construcció del nou model local sigui revisada en profunditat amb el mateix esperit que l'Estatut donava als municipis: respectant els principis d'autonomia, diferenciació, eficiència i proximitat.
Notícies relacionadesHem de ser plenament autònoms per prendre les nostres decisions, encara que compartim responsabilitats i espais de decisió amb altres nivells de l'Administració. Perquè som bons gestors. Dues xifres que ho posen de manifest: el dèficit públic el darrer any de les entitats locals va ser el 2% del dèficit total de les Administracions Públiques i el percentatge d'endeutament dels Ajuntaments en el conjunt de les administracions és del 4,5 del PIB.
Ara bé, els ajuntaments patim el deute que tenen contret amb nosaltres la resta d'administracions. La Generalitat diu que ens deu 600 milions d'euros; nosaltres calculem que en són 1.200. Sigui quina sigui la xifra final, i deixant ben clar que estarem al costat del Govern demanant el que és just, els Ajuntaments tampoc podem patir més el deute acumulat de la Generalitat amb tots nosaltres. Per això demano al Govern que ens pagui el que ens deu. Perquè si no ho fa, ens endeutarem més i potser no podrem pagar als proveïdors. I no podem augmentar més la pressió fiscal, ni a la ciutadania ni a les empreses. Les solucions passen pel diàleg, el consens i la unitat d'acció.
