¿Qui defensa la Policia?

No anava gaire desencaminat l'il·lustre Honoré de Balzac quan va afirmar que “els governs passen, les societats moren, la policia és eterna”. No és pas la meva intenció discutir els motius que van portar el novel·lista francès a escriure aquesta cita, ni tampoc furgar en debats sociològics. No pretenc ni tan sols assenyalar com a ‘etern’ el dubte sobre les actuacions d'algunes policies democràtiques. Qüestionament que podria acceptar en pensaments i ambients de caràcter àcrata, o antisistema, però no tant entre sectors que participen en el joc democràtic parlamentari. Al nostre país el debat sobre els cossos de seguretat i les seves actuacions s'ha tornat realment etern i recurrent. No acabem mai de girar full, sempre reneix amb un empenta inusitada quan un incident hi dóna peu. Lamentablement regurgitem pors i temors. Sembla com si la llarga nit de la dictadura fins i tot ens turmentés amb les seves ombres.

Aniré amb compte. Hi ha tants malànimes i cretíns pel món que un s'ha de vacunar abans d'opinar i deixar anar unes quantes premisses “a priori” com a escut. És a dir: si un membre de les forces de seguretat s'excedeix en les seves funcions ha de ser corregit i sancionat. Si un policia transgredeix la llei o atempta contra la dignitat de la persona ha de ser convenientment reprès. Si un mosso d'esquadra s'extralimita en les seves funcions mereix ser castigat. ¡Només faltaria! Vivim en democràcia i és obligació de tots els ciutadans defensar drets i llibertats. Ara bé, vull explicar-los una cosa. No fa gaires dies vaig ser testimoni d'insults, greuges i fins i tot agressions a un grup de mossos. Vaig comprovar que els agents aguantaven estoicament el xàfec amb una paciència oriental. En aquells instants una pregunta simple, potser sense resposta, em va venir al cap: ¿Qui defensa els mossos?

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Reconec que no tinc prous elements de judici per analitzar l'incident que ha acabat amb la mort d'un empresari al carrer de l'Aurora. Considero que si es va fer res malament ha de ser castigat amb severitat perquè garantir la vida i la seguretat de les persones és la qüestió principal. Dit això, considero que no és just vilipendiar, denigrar i ofendre un cos de policia democràtic al servei dels ciutadans i a les ordres de governs legalment constituïts. No és just perquè correm el risc de reblanir negativament el principi d'autoritat que vetlla per la nostra seguretat com a ciutadans. L'‘etern’ qüestionament del cos dels Mossos d'Esquadra, al meu modest parer, és un trist servei a la ciutadania. Alguns dels que avui interessadament hi carreguen en contra, intentant treure'n rendiment polític, podrien preocupar-se --per exemple-- d'aconseguir armilles per evitar perills indesitjables. Aquests mateixos també podrien fer un esforç per comprendre el nivell tensió i estrès al qual es veuen exposats molts agents en les seves intervencions, etc.

¿Justícia? Sí, és clar que sí, amb transparència i càstig davant la transgressió; però suport, comprensió i consideració per a uns servidors públics que per disciplina i decòrum moltes vegades callen. I és que a vegades alguns apunten només a les extremitats quan és sabut que les ordres sorgeixen del cap.