Petit observatori
Consideració sobre el nacionalisme
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha estat a Nova York, on ha fet una conferència. Va dir als periodistes que l'acompanyaven: «Aquí no em pregunten per Catalunya».
El que passa és que, en realitat, als informadors espanyols no se'ls va donar l'oportunitat de preguntar res. El president espanyol, de totes maneres, va fer una referència als «nacionalistes exacerbats». ¿Però què vol dir exacerbat? Segons la Real Academia Española, exacerbar té el significat d'irritar, provocar «un fuerte enfado o enojo».
O sigui que hi ha uns nacionalismes que irriten i uns nacionalismes, com l'espanyol, que no. No cal dir quins són admesos i fins i tot admirats. El diccionari de la Real Academia Española no diagnostica els bons i els dolents. Fem una ullada a les definicions. «Apego de los naturales de una nación a ella i a cuanto le pertenece». 2. «Ideología que atribuye entidad propia y diferenciada a un territorio y a sus ciudadanos, y en la que se fundan aspiraciones políticas muy diversas». 3. «Aspiración o tendencia de un pueblo o raza a tener cierta independencia en sus órganos rectores».
Jo vaig néixer l'any 1927, i he buscat en un llibre de Josep M. Ainaud què va passar aquell any. Una editorial de Madrid publica un llibre on es llegeix: «El idioma castellano, o mejor dicho español, es el verbo sagrado y sublime de todos los españoles». El mateix any: «Obligar a usar el castellano a Cataluña es hacerle un favor paternal, como lo es obligar a un niño corto de vista y revoltoso a ponerse unas gafas».
«Resucitar hoy el catalán, sacándolo de la esfera familiar, es un anacronismo contrario al progreso». «Cataluña no tiene geográficamente personalidad propia».
Notícies relacionadesTot això, i molt més, es va poder llegir l'any que jo vaig néixer.
Convido el senyor Rajoy a considerar si aquests textos - en tinc molts més- responen a la seva idea de «nacionalisme exacerbat».
