¿Rotondes o cercles viciosos?

Des del punt de vista tècnic, una rotonda permet la intersecció entre dues o més vies sense interrupció semafòrica i a nivell. La rotonda funciona com una turbina que centrifuga els vehicles i que permet distribuir-los sense embussos, simplifica la circulació i en teoria redueix els accidents. Aparentment és un invent extraordinari. Però ja sigui perquè en vacances ens movem més, perquè utilitzem formes de transport diferents o perquè tenim l'oportunitat de caminar amb més calma, llavors ens fa la impressió que a Catalunya ja hem cobert la quota. En alguns llocs fins i tot ho hem sobrepassat àmpliament. ¿Quantes rotondes hi ha a Espanya? ¿25.000? ¿30.000? ¿Quantes n'hem construït en les últimes dècades? ¿Quina quantitat d'aquest cost forma part estructural del nostre deute? ¿Què podem fer amb tants cercles? ¿D'on surt aquesta idea?

Les primeres places circulars es van projectar per ordenar les cruïlles de les avingudes als parcs i boscos a Europa a partir del segle XVII. A principis del XX es va exportar aquesta idea a les ciutats. A França es van construir rond points -rotondes urbanes com la plaça de L'Étoile a París- per ordenar el trànsit de carruatges abans de la generalització del cotxe i de l'aparició del semàfor. Però va ser a Anglaterra els anys 60 on es va implantar el round-about circular de manera sistemàtica en les interseccions entre carreteres. França va introduir a partir dels anys 70 la innovació de la decoració de l'interior de les rotondes, sobretot en els accessos a les poblacions. Espanya es va sumar més recentment a aquesta solució, que una vegada acceptada es va difondre de tal manera que en els últims 30 anys ha estat el país que ha construït més rotondes per habitant del món. Ciutats i pobles han redissenyat les seves noves portes d'entrada amb aquest sistema de cercles bombats giratoris -tan similars i a la vegada tan diferents en la seva decoració- que expulsen el vianant i desorienten el conductor. Uns cercles que van aparèixer i van florir al mateix temps que va créixer la mida de gasolineres, centres comercials i naus industrials fins a dibuixar el paisatge de la perifèria de les poblacions, tan fragmentat i uniforme en el seu bigarrament que fa difícil distingir una població d'una altra. Però per a això estan els navegadors.

Com a França, aquí les rotondes també tenen una funció decorativa i serveixen com a base per a monuments, objectes i artefactes extravagants que han acabat per formar en alguns casos un museu a l'aire lliure de les activitats locals d'altres temps o per desplegar composicions de jardineria, ja siguin clàssiques amb floretes o més modernes amb farigola i alfals. El cercle central es converteix en un lloc amb un fi estètic per se, un espai on es posen a prova l'originalitat i les aspiracions i ideals estètics dels municipis.

Hi ha rotondes amb gavines, amb arbres metàl·lics, amb barrets, amb vaixells, amb un immens frankfurt, amb grans escultures fàl·liques de tota mena... Fins i tot hem trobat noves versions gegants del pessebre nadalenc amb ovelles o simples pedrots inclinats. Algunes recreen un tros de camp de cultiu ex novo i fins i tot incorporen pous o bales de palla a manera de decoració. Altres, més concises, se centren en l'activitat econòmica principal o en el referent cultural: a l'Escala, anxoves; a la Bisbal, ceràmica; a Figueres, Dalí; a Palafrugell, Pla.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

A l'estiu és quan més trobem a faltar el confort i la qualitat ambiental de les carreteres rectes i alineades d'arbres que es van construir durant el regnat d'Isabel II, que aquí vam destruir a partir dels 60 i que segueixen existint al sud de França. És fantàstic comprovar la gran bellesa i comoditat d'aquestes cintes d'asfalt cobertes per un túnel de fullatge dels plàtans si ens acostem a Perpinyà o a Ceret per carreteres secundàries.

Sembla que ha arribat el moment de pensar i traçar vies sota altres premisses i de reconduir -valgui la redundància- les variants per a cotxes i els seus intercanviadors en forma de rotondes en alguna cosa més còmoda per a tots plegats, també per als ciclistes i els vianants, que queden definitivament expulsats d'aquestes nòries centrífugues. ¿Tan difícil seria derivar la despesa en jardineria de les nostres rotondes a plantar un plàtan alineat cada deu metres, en cada una de les variants, per recuperar el confort perdut de les nostres carreteres? De passada, les rotondes perdrien una part de la seva singularitat. Més semàfors i passos de zebra, més arbres alineats, perquè encara que puguin ser incòmodes o, segons diuen, perillosos per als cotxes, no ho són per a tots els altres vehicles que circulen per les carreteres. No oblidem que s'han venut més bicicletes que cotxes en els últims temps. A veure si sortim d'aquests cercles viciosos.