Ressons de Catalunya a Romania
El dia 11 era a Bucarest, la capital de Romania, país que viu una realitat molt millor que la imatge que en tenim, sigui dit abans que res. I encara que òbviament no hi vaig anar per això, vaig pensar que seria interessant esbrinar si fins aquí arribava el ressò de la cadena humana catalana. M'ho vaig prendre com un experiment sociològic --o potser hauria de dir polític--: si trobava alguna referència a la cadena humana a la premsa romanesa o als informatius de televisió, significaria que la internacionalització real del conflicte era un fet.
Ja a l'hostal on m'albergava, a la nit, vaig buscar una vegada i una altra alguna referència a la nostra cadena en els diferents canals. Però no hi vaig saber trobar res. L'endemà vaig comprar un dels diaris nacionals, 'Jornalul National', per veure si apareixia el terme 'independència' o Catalunya a les seves pàgines: tampoc. No em va sorprendre; el que de veritat m'hauria deixat fregit és que l'estrèpit de la cadena hagués arribat fins aquí --la informació internacional tampoc sembla que abundi gaire en els mitjans de comunicació del país; l'últim dia de la meva estada vaig anar a un estanc del carrer principal de Constanta, tercera ciutat del país, i només dispensaven diaris locals.
Els dies següents vaig portar a terme un altre experiment per insistir en el meu treball de camp. Davant la típica pregunta sobre el meu origen i donant una resposta políticament correcta per part meva --del tipus "Barcelona, Catalunya, Spain"--, esperaria la mínima referència al conflicte Catalunya-Espanya per veure fins on estan al cas els romanesos “d'això nostre”. I primera sorpresa: alguns si que n'estaven al cas, encara que s'ha de tenir en compte que alguns romanesos viuen a Espanya o tenen parents aquí que els deuen explicar una mica com els va la vida.
La sorpresa en majúscules va venir després de visitar el delta del Danubi, en una conversa de cafè en un restaurant allà on ja no és possible seguir en cotxe: una mare i una filla de Bucarest, totes dues economistes i amb un anglès excel·lent, em van treure el tema, em van dir que sí que van veure la cadena humana per la televisió romanesa i que estaven perfectament al cas dels desitjos independentistes d'una part de la societat catalana. Vaig pensar a trucar al president Mas des d'allà mateix per anunciar-li que si l'onada de la cadena havia arribat a Romania, ja podia considerar exitós el procés d'internacionalització del conflicte.
Però encara em van explicar una cosa més rellevant políticament: una regió romanesa de majoria hongaresa situada als Carpats --el país , en diuen les guies-- posa Catalunya com a exemple per demanar també la seva independència. "Us veuen a vosaltres i es pregunten: 'Si els catalans poden canviar les fronteres de la Unió Europea, per què nosaltres no?'", em va assegurar amb un punt de desdeny la mare, funcionària de Comerç Exterior en l'època Ceausescu.
Les meves interlocutores feien referència a les regions d'Harghita, Covasna i Mures, que sumen un total de 611.391 persones (a les dues primeres, els que se senten hongaresos són majoria), on els cartells estan en hongarès i "potser també" en romanès, per dir-ho d'alguna manera. Però en realitat, s'ha de tenir en compte que els hongaresos en el conjunt de Romania són molts més, concretament 1.227.623 segons el cens del 2011, i representen el 6,5% de la població, dels quals 280.000 tenen la doble nacionalitat.
De seguida vaig recordar que Romania és un dels pocs països que encara no ha reconegut Kosovo --juntament amb Espanya-- i que, per tant, s'hauria de comptar amb el seu més que probable veto perquè Catalunya es quedes/tornés a la Unió Europea. No només és Madrid el problema, vaja, sinó que hi ha altres estats de la Unió que no tenen resolt ni de lluny l'estatus de les seves minories nacionals.
Notícies relacionadesGran paradoxa, doncs; l'èxit de la internacionalització del conflicte que pregona el Govern català com a forma perquè la Unió Europea intervingui en l'assumpte pot encoratjar --i ho està fent-- altres regions amb pretensions independentistes d'altres estats del continent per fer sentir la seva veu. I això és precisament no ajudarà gens els desitjos de singularitat del president Mas per al 'cas català'.
La partida acaba de començar i es juga, segons sembla, en diferents taulers alhora. Convé obrir el zoom per no perdre's la visió global.
