Una resposta molt mesurada

El primer que crida l'atenció en la resposta de Mariano Rajoy a Artur Mas és l'absència d'un no rotund i aquell to moderat, contingut, fins i tot es podria dir que cordial, que desplega la missiva. Es dedueix, per la redacció de la carta, que el president del Govern rebutja la petició del president de pactar la celebració d'una consulta a Catalunya. Però dir-ho, així amb tota nitidesa, no ho diu. És més, parla, en la seva arrencada, de «l'exhaustiva anàlisi que exigeix l'informe jurídic i polític» elaborat pel Consell Assessor per a la Transició Nacional, en què es recullen possibles «vies legals» per a la consulta i al qual dóna a entendre que contestarà més endavant.

Però tampoc convé enganyar-se. No sembla probable que aquesta nova actitud governamental hagi de desembocar en una consulta «tolerada» com volen creure alguns dirigents de CiU. No sembla que Rajoy tingui aquesta disposició. No se sap ni tan sols si està disposat a promoure una reforma de la Constitució que millori l'encaix de Catalunya, com proposen, per exemple, els socialistes, perquè a la carta només s'invoca genèricament el respecte al marc jurídic i al diàleg per resoldre els problemes «del conjunt dels ciutadans». Amb afirmacions, igualment mesurades, això sí, que «junts hi guanyem tots i separats hi perdem tots», o que «els vincles que ens mantenen units no poden desfer-se sense enormes costos afectius, econòmics, polítics i socials».

Si es té en compte que algunes de les veus més altisonants de la dreta politicomediàtica espanyola es decanten, dia sí i dia no, per respondre al desafiament sobiranista amb mà dura, cosa que per a ells es concretaria en la suspensió de l'autonomia catalana i el processament de Mas, aquesta resposta tan temperada del president representa un alleujament. Fins i tot algunes esperances. Especialment, perquè Rajoy sembla haver descobert ara que el diàleg és un bon camí per resoldre problemes i, és clar, si se n'hagués adonat abans, potser es podria haver evitat una situació tan pròxima al xoc de trens com l'actual.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Per posar un exemple, si Rajoy no s'hagués tancat en banda a negociar el pacte fiscal que Mas li va demanar el mes de setembre del 2012, potser el president no hauria convocat eleccions anticipades, ni CiU s'hauria llançat amb tant d'ímpetu per aquesta via sobiranista. Ha passat només un any des d'aquella visita de Mas a la Moncloa, però vista la rapidesa amb què ha evolucionat el polvorí català, sembla que hagi passat un segle.

El que passi a partir d'ara dependrà molt de la interpretació que facin Mas, CiU i la resta de forces polítiques catalanes d'aquesta resposta de Rajoy i de les esperances que els permeti albergar el diàleg que ofereix. La carta no entra en concrecions, però fonts del Govern han deixat caure els últims dies que l'únic pacte possible és sobre el finançament. Massa tard perquè només sigui això.