President Obama: no repetir a Síria el tràgic error d'Iraq

Des de fa anys --amb l'horrible balanç de la indeguda invasió de l'Iraq a la memòria i al cor, i davant l'obscè espectacle, després, de l'assassinat de Gaddafi-- he insistit que és indispensable i urgent una refundació del sistema de les Nacions Unides. Un nou atac sense esperar a conèixer el veredicte dels inspectors de les Nacions Unides --com va passar en el cas de l'Iraq amb la mentidera suposició que el règim de Saddam Hussein posseïa “arsenals de destrucció massiva”-- constituiria un nou i sagnant desaire a les seves competències.

“Hi ha només una sortida d'emergència: ¡les Nacions Unides re-unides!”, escrivia l'abril del 2011. I el 13 de febrer del 2012: “¿Síria? Unes Nacions Unides unànimement respectades, l'única solució”. Proposava dues fases en el procés de “refundació” del Sistema de les Nacions Unides: una, d'immediata, en què l'Assemblea General designés unànimement un interlocutor per establir els contactes oportuns amb el govern d'Al-Assad, i arribar als acords pertinents gràcies a la immensa autoritat que aquesta representació li concediria. En una segona fase, s'establiria una Assemblea General en què hi hagués una representació d'Estats equivalent al 50% dels seus membres i l'altre 50% estigués integrat per representants de la societat civil. A més, a l'actual Consell de Seguretat, sense veto però amb vot ponderat, s'hi afegirien un Consell Socioeconòmic i un Consell Mediambiental.

President Obama

Occident --per les ambicions hegemòniques globalitzadores que van afavorir la plutocràcia i el mercat-- ha perdut autoritat i legitimitat. No té lideratge polític i moral. Europa, acovardida, amb un sistema de seguretat dependent, obcecada per les primes de risc i els equívocs “repunts econòmics”, no ha sabut jugar l'“alt paper que li correspon en les crisis, enfrontaments i convulsions recents” (24 d'agost del 2013).

President Obama: actuï amb les Nacions Unides. Només vostè podria, amb el suport presencial i virtual d'un gran clam popular, repetir, en el seu segon mandat, la gesta del president Roosevelt… però comptant ara amb la gent, amb els pobles. No intervingui abans de conèixer per les Nacions Unides --i no per altres desacreditats conductes d'intel·ligència-- qui són els responsables. I no ho faci sense comptar amb l'aprovació del Consell de Seguretat. Seria una gran decepció i constituiria una nova irresponsabilitat bombardejar amb uns quants míssils llançats des de portaavions per demostrar al govern sirià la força occidental, sense importar els “efectes col·laterals” --que mai han importat al “gran 'lobby'”-- i sense saber del cert a qui s'està beneficiant (perquè se sap poquíssim sobre l''oposició' i en el que se sap hi ha coses forques).

Abans de disparar

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Abans de disparar, senyor President, miri a qui estan induint a prémer el gallet. Pensi en la “gent” de tots dos bàndols. I no ho faci. President Obama: vostè té avui l'oportunitat d'iniciar la gran inflexió des de l'oligarquia a la democràcia, d'una cultura de domini, imposició i violència a una cultura de conciliació, aliança i pau. De la força a la paraula.

Aprofiti-la.