1
Es llegeix en minuts

És un dels quatre pilars de la democràcia –juntament amb la justícia, la sanitat i la ciència- que no poden abordar-se ni decidir-se a través d'una òptica partidista determinada, per majoritària que sigui (o que hagi estat).

L'educació no s'imposa, senyor president Bauzá, senyor Ministre d'Educació, senyor president del Govern. L'educació és, sí rotundament, la pedra angular del futur, a escala personal i col·lectiva. En matèria d'educació, la discrecionalitat, la improvisació, la imposició d'un model determinat, d'una ideologia determinada, sempre acaben en retrocessos socials molt considerables. ¿Qui en sap d'educació? Els docents, les mares i els pares, els pedagogs, els filòsofs,… i és a ells a qui hem de consultar i de qui hem de seguir les directrius.

Cometen un gravíssim error quan creuen que "guanyen la partida" eliminant la formació de ciutadans capaços d'actuar en virtut de les seves pròpies reflexions i la substitueixen, en un Estat aconfessional, per l'aprenentatge d'una religió determinada. S'equivoquen, i ho afirmo com a creient en aquesta religió. S'equivoquen quan afavoreixen la segregació a les escoles i quan proposen que siguin docents del sector privat els que jutgin els del sector públic.

Notícies relacionades

Recapacitin. Som molts els que esperem que al Senat s'aturi i moduli aquesta iniciativa caduca. En cas contrari, procedirem com a ciutadans "educats", és a dir, "lliures i responsables".

Post publicat a federicomayor.blogspot.com/