Carletto

Enfonsament de les fosses occipitals, caixa craniana massa petita, queixals del seny massa grossos, escàs borrissol al cos, front tirat enrere, arcs temporals pronunciats, mandíbules fortes i marcades, fort desenvolupament dels malars, forta pigmentació, cabells arrissats i espessos, defectes a les orelles, asimetria de la cara, i llavis carnosos o inflats. Aquests eren, segons el monumental estudi d'un senyor anomenat Cesare Lombroso, els trets físics que permetien identificar un criminal. La seva obra és potser la més coneguda en l'abismal món dels frenòlegs, que sostenien que les faccions i la forma del crani donaven lloc a la personalitat de cadascú.

Lamentablement, aquestes teories no van fer fortuna.

El record de Lombroso apareix, enorme, quan s'observa, amb inevitable simpatia, l'expressió sorpresa d'Ancelotti. El que ens ha deixat en els seus primers passets al capdavant de La Banda és al·lucinant i, no l'hi diguin a ningú, prometedor. Tot va començar amb la suplència de Casillas. Hi ha una veritat absoluta: els futbolistes, els que estan en un vestidor, saben perfectament, amb una sola ullada, qui són els bons. I no hi ha futbolista a Espanya que pensi que Diego López és més bo que Iker. Cap, ni un de sol, es jugaria un títol, una prima, una finalíssima, amb el quixotesc porter de Mourinho abans que amb El Sant. Bé. Després hi ha això del fitxatge de Bale per 100 milions: n'hi ha per riure. Un equip amb un dèficit històric d'organitzadors i amb superpoblació de mitjapuntes paga el que no s'ha pagat mai... per un altre trequartista: el Qatar Stadium s'ensorra.

La cirereta del pastís és la venda d'Özil quan hi havia qui posava pasta per Khedira. Özil: un futbolista capaç d'això. L'únic geni pur capaç de plantar-li cara a Iniesta. Algú que posa d'acord contendents de tres bàndols diferents com són Ramos, Arbeloa i Cristiano. El jugador de qui Manuel Jabois va escriure que "en comptes de suor desprèn cera fina". Al carrer. Novament, els futbolistes saben, perquè tenen ulls, qui és el bo. Novament, Canaletes s'hauria hagut d'omplir.

Bocabadat, al fons d'aquest desori, apareix, elegant, Ancelotti. Arqueja aquella cella fascinant mentre xiula 'la donna è mobile' i dedica a l'afició una graciosa salutació amb el barret. La seva realitat és dura. Tothom al seu vestidor ja sap, amb absoluta certesa, que allà dins no mana ell, sinó el profeta de la pilota que al seu dia va purgar Hierro, Redondo, Makélélé i Del Bosque. Potser el bon jan de Carlo, el milionari Carlo, no té cap més opció, potser només un treballador que depèn del seu cap.

Potser. A nosaltres ens queda l'íntim neguit de no poder preguntar-li a Lombroso pel significat profund d'aquesta cella, ens queda la incògnita de qui és Carletto.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

PD: Els agradarà saber que Christian Gourcouff, tècnic del Lorient, que l'any passat va ser vuitè a la Lliga francesa, va veure aquest dilluns com el club venia sense consultar-l'hi Mario Lemina, el seu futbolista més prometedor. Va agafar un micro i vet aquí què va dir: "El club no pot parlar d'ambició si ven els millors jugadors. Aquest traspàs només és un negoci. Vull que la gent sàpiga que no sóc còmplice d'aquesta decisió. Pateixo. D'alguna manera, és una falta de respecte a la meva funció i al meu passat al Lorient".

http://lacavernaazulgrana.blogspot.com.es/