Dues mirades
Tuitejar haikus
És un dels primers reculls de tuits que veig publicat. De fet, és el primer. I es dóna el cas d'una simbiosi peculiar on conviuen a la perfecció la rapidesa i la reducció (de l'espai) amb una sensació certa de profunditat i calma. Hi conviuen, també, el món de la immediatesa i del núvol -aquesta evanescència- amb una manufactura del tot artesanal, una edició que es pot palpar, numerada i impresa -a la manera de lesplaquettesartístiques- promoguda per la Llibreria 22 de Girona sota el títol genèric deSenhal.
Es diuenGlops de vidai és una tria de les anotacions que, des de l'agost de 2011 fins al març del 2013,Quim Nadal, el polític i historiador, ha anat penjant en aquest univers que es dissol -pocs segons de vida- com una bombolla de sabó. Ara, les seves reflexions de no més de 140 caràcters tenen una segona existència real i tangible. Hi veiem, sobretot, el pas del temps, la roda de l'any, amb apunts que ens informen de la vida d'un país, és clar, però especialment de l'arribada de les estacions i de l'evolució dels dies que ens acullen. Un compendi d'observació quasi oriental carregada de sentit poètic.
Un exemple: «S'ha establert una colònia de corbs marins sobre els troncs dels arbres caiguts a la presa de l'Aurora. Contemplen immòbils el món». Davant del soroll que ens eixorda, aquests tuits retraten en silenci homes i paisatges. Art de la insinuació, haikus contemporanis.
