Petit observatori
Allò de fer bona lletra
És fàcil observar que està en decadència allò que se'n deia «fer bona lletra». No sé si a les aules infantils s'ensenya avui cal·ligrafia. Del meu temps escolar, recordo que els petits alumnes eren classificats per la precisió del traç i la netedat de la lletra. Les lletres que escrivíem als dictats havien d'estar ben dibuixades.
Si no m'equivoco,Ana López, diplomada en grafopsicologia, es dedica a educar l'escriptura. Diu que una grafologia deficient és l'indici d'algun problema i que també treballa amb els alumnes sobre autoestima, les emocions, la família,els amics, la timidesa...
Jo pertanyo a l'antiga generació, en la qual s'exigia als alumnes que les lletres fossin perfectament dibuixades. Ens disciplinàvem amb exercicis d'ortografia. No podíem imaginar-nos, aleshores, el que acabaria passant. Que la valoració estètica de l'ortografia seria superada per la valoració psicològica.
D'altra banda, tinc la impressió que, avui, l'atenció dedicada a la lletra és escassa. En alguns exàmens, si el professor llegeix les respostes manuscrites pot dubtar del que llegeix. Si confio en la meva experiència lectora de cartes, hi ha paraules que no entenc. Afegim-hi que les signatures poden ser moltcreativesperò difícilment identificables. M'adono que jo mateix he passat a fer una lletra més petita que abans, i no sé si és per l'edat o perquè escric amb una excessiva rapidesa.
A més, hi ha la generalització de la informàtica. Hem arribat al punt que, pràcticament, ja només es tecleja. La lletra feta a mà ha entrat en crisi. I al final d'aquests escrits impersonals sovint ja no hi ha cap signe d'identitat.
La rapidesa d'aquesta comunicació és fantàstica. La màquina corregeix fins i tot les faltes d'ortografia. Mai s'havien rebut els textos de coneguts diversos escrits amb la mateixa lletra. Un tipus de lletra que tant serveix per reclamar un deute com per una efusió sentimental.
