LA CAVERNA BLAUGRANA

Idil·lis

Simeone dirigeix un munt de fanàtics que en l'última final de Copa ja van demostrar que havien destronat La Banda com a campions mundials de 'wrestling'

1
Es llegeix en minuts
Alves intenta desfer-se de quatre jugadors de l’Atlètic.

Alves intenta desfer-se de quatre jugadors de l’Atlètic. / AGUSTÍN CATALÁN

No hi ha cosa més incòmoda i soferta que un inadaptat. ¿Van veure Ibra grinyolar en l'engranatge guardiolà? ¿Recorden Lineker o Popescu amb Cruyff? ¿Se'n recorden quan Antic va entrenar --i va salvar-- aquest equip? ¿No els feia mal la còrnia en aquells mesos estranys en què Maradona va jugar al Pizjuán, o al veure Baggio al Brescia? En el futbol, territori de bandolers apàtrides, costa encaixar la identitat de cadascú amb la història del club, amb la seva afició, els jugadors, la filosofia de joc.

Però hi ha casos rars en què tot flueix en un mecanisme meravellós. Així es va veure dimecres. En aquella cita intensa en què Villa li guanyava esprints a Piqué i Neymar fulminava el segon pal va resultar sorprenent presenciar i disfrutar de l'idil·li que es viu al Calderón. ¡Tots s'estimen! Simeone dirigeix un munt de fanàtics que en l'última final de Copa ja van demostrar que havien destronat La Banda com a campions mundials de 'wrestling'. ¿Idea de joc? Sí, per descomptat: mossegar al darrere, fer contracops i enviar pilotes a l'heliport que Diego Costa té al pit. ¿Cracs? Sí. Arda, l'artista de l'equip, trepitjant les dues àrees i escombrant-ho tot. I després l'altre: Juanfran i quatre col·legues esbroncant Alexis després d'haver-li ficat un colze a la boca. Godín i els seus inequívocs gestos: ¡uruguaià!

Que Simeone i el Mono Burgos estan encantats és evident i lògic. Com ho és que Cerezo estigui content: ha silenciat els seus crítics amb un equip que aspira al sisè títol en quatre anys. Però no hi ha res més sorprenent i més grandiós que veure aquesta afició passional i soferta ovacionant amb entusiasme els fora de banda o les recuperacions a mig camp. Fuenteovejuna: sense preguntes incòmodes, ni crítics, ni 'gourmets', ni històries.

Notícies relacionades

L'Al·leti, aquest Al·leti, es mereix crèdit com a aspirant. Idil·lis com el que viu costen molt de trobar al planeta futbol. Onze paios amb una idea, cosa poderosa. Tot un club agermanat, cosa terrible.

http://www.lacavernaazulgrana.blogspot.com.es