Fornicant a cada passa

Unes dones musulmanes discuteixen: ¿què es pot fer per no provocar els homes? Van posant exemples i contraexemples fins que una d'elles diu: dones, no us hi capfiqueu, el problema no és als vostres vestits sinó als seus ulls. El grup se la mira un moment i s'afanya a dir, si, ja, és clar, això ja ho sabem. I segueixen la seva inútil conversa de sobretaula. La silenciosa observadora volia explicar que el desig dels homes no és responsabilitat de les dones, que és inherent a la naturalesa i que algun motiu hi deu haver perquè Déu creés aquesta pulsió que ens empeny els uns cap als altres. També hauria afegit que en realitat tots aquells que postulen sobre com han de vestir, comportar-se o ser les dones, el que més temen seria descobrir que elles també desitgen, demanen, volen ser satisfetes i senten tant o més que ells aquest impuls vital que és el sexe. Però llavors l'home s'hauria de preguntar i pensar què ha de fer per complaure la seva companya. A qui coneix els secrets i subtileses de la sexualitat femenina no li suposa cap problema, però ai, als ignorants reprimits com aquest dit estudiós de l'Alcorà de Melilla, quina por els fan les senyores que gaudeixen dels plaers carnals. Per això la solució covarda que proposen és la de controlar-les, demanar-los, per Déu, que es tapin. Però ni així, ni amb mocador no deixen de provocar amb les seves corbes, les seves sabates de taló d'agulla, els seus texans ajustats i els seus perfums irresistibles. Ai quina tortura i en ple mes de Ramadà. Per això aquest lasciu conferenciant que ha aparegut a la televisió pública de Ceuta conclou que les dones que despertin allò que ha de romandre quiet entre les cames són unes fornicadores i que cada trempera que arrenquen és una fornicació. I a ell, pobre, que no li'n toca ni una.