Els 'lobbies' de la indústria d'internet
'Habeas data': l'ombra dels EUA
La UE ha de reforçar les condicions de transferència d'informació personal a tercers països
Habeas data: lombra dels EUA_MEDIA_1 /
Que internet és una via d'informació que proporciona poder polític i econòmic és una realitat incontestable. També ho és que el benefici que poden extreure tant els poders públics com les grans corporacions empresarials de les dades que circulen a la xarxa no sempre va acompanyat del que hauria de ser essencial, la garantia del dret fonamental de la persona a l'habeas data. És a dir, del seu dret a l'autodeterminació informativa que permet al seu titular disposar, segons la Constitució i amb les condicions establertes per la llei, de les dades que concerneixen la seva persona. Disposar de les pròpies dades significa que tant els poders públics com les empreses no poden impedir-li exercir, entre altres, els drets d'accés, oposició, rectificació i cancel·lació sobre el contingut d'aquestes dades.
INTERNET NO coneix fronteres, de manera que el tractament jurídic de les dades no pot quedar limitat a la regulació d'un sol Estat. Per aquesta raó, la Unió Europea, que disposa d'una legislació en aquest sentit però que necessita actualització, es planteja des de finals del 2011 i a proposta deViviane Reding, l'activa vicepresidenta de la Comissió Europea i comissària de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania, la reforma d'aquesta regulació. La iniciativa consta de dos textos pendents d'aprovació: un nou reglament de protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de les seves dades personals i de la lliure circulació d'aquestes dades i una nova directiva de protecció de les persones físiques, respecte al tractament de dades personals per part de les autoritats competents per a fins de prevenció, investigació, detecció o enjudiciament d'infraccions penals o d'execució de sancions penals, i la lliure circulació d'aquestes dades. Però el temps passa i aquesta reforma no ha vist la llum.
Els projectes de nova regulació van ser promoguts fa més d'un any i mig amb l'objectiu d'harmonitzar les normes dels 28 estats de la Unió en matèria d'habeas data. Com recentment ha assenyalatMar Valverde, advocada i experta en la matèria, els motius de la reforma obeeixen, per un costat, que la legislació actual no respon «a tots els reptes que planteja l'evolució tecnològica i la globalització del trànsit comercial». Això crea desconfiança en els usuaris; i per un altre, que «les empreses que porten a terme el tractament de dades estan sotmeses a innombrables normes que, algunes, són discordants», i això, entre altres efectes, n'encareix els costos. En conseqüència, les novetats estan dirigides a facilitar l'exercici del dret a l'habeas dataper part de les persones físiques, «però també a estimular l'economia i a afavorir la lliure circulació de dades amb finalitats mercantils dins d'un marc segur i respectuós amb els drets i llibertats dels ciutadans». Però tot això s'ha anat alentint al si del Consell Europeu a causa de les grans reticències que ara mostren Alemanya, alguns països escandinaus i el Regne Unit.
Però no només són les reserves expressades per aquests estats membres, sinó que sobretot el que plana sobre la qüestió són les intenses pressions fetes pelslobbiesd'empreses nord-americanes i algunes europees i també del Govern dels Estats Units, que veuen en aquesta regulació un impediment per als seus interessos mercantils. Aquesta última circumstància no hauria de deixar indiferents les autoritats europees de Brussel·les, encara que després de comprovar les seves tímides respostes de protesta, després de conèixer-se a través delcas Snowdenl'existència de programes informàtics d'espionatge sobre la mateixa Unió Europea, l'assumpte no convida a l'optimisme sobre l'èxit de la reforma.
LA QÜESTIÓ no és precisament banal, perquè internet, que és un extraordinari instrument d'informació i, al seu torn, una plataforma espectacular de negoci, també pot ser una via per a la lesió de drets fonamentals de la persona, no només en relació amb la seva capacitat de decisió sobre les dades que naveguen per la xarxa i que la concerneixen, sinó també, en el seu cas, sobre aspectes relacionats amb la seva reputació, intimitat o imatge. Sense oblidar els drets que afecten els sectors socials més vulnerables com la infància i la joventut.
Per aquesta raó és molt necessària una regulació europea que, entre altres aspectes, reforci les condicions sobre transferència de dades personals a tercers països o organitzacions internacionals; l'accés de les empreses a aquestes dades i el consentiment de l'usuari perquè siguin tractades amb fins comercials o la funció de les autoritats reguladores, sense perjudici, és clar, del control judicial de les seves decisions. ¿Estarà la Unió Europea a l'altura de les circumstàncies?
