Anar al contingut

La reforma de l'ensenyament

Contra Wert, fermesa, unitat i escola

Ernest Maragall

La millor forma de defensar el model educatiu català és aplicar-lo amb totes les conseqüències

És una molt bona notícia l'acord aconseguit per la representació política dels partits catalans i de l'educació del nostre país que comparteixen posició al voltant de la llei Wert (LOMCE). Un projecte de llei que, malgrat la retòrica ampul·losa de la seva presentació, no pot explicar-se des de la voluntat de millora de la qualitat de la nostra educació. Fixem-nos, per seguir l'argumentari del ministre, en les dades PISA comparades Catalunya/Espanya/OCDE: tant en comprensió lectora, com en matemàtiques, com en ciències, els resultats de Catalunya són superiors a la mitjana espanyola i també a la mitjana de l'OCDE

SI EL MINISTRE vol argumentar sobre resultats, ho té malament. No es tracta de cofoïsme dels nostres resultats, tenim molt per millorar, però sembla clar que el problema no prové del fet que Catalunya tingui massa competències en educació, més aviat al contrari. I tampoc es pot confondre la possible diversificació curricular al final de la secundària, o el cada cop més necessari avançament de la relació individualitzada entre formació i treball, amb la contraproduent segregació per nivells.

Som davant d'un canvi qualitatiu respecte al procés que havíem tingut des de la transició fins ara. Trenta anys de tolerància, si voleu vigilada, però que ens havien permès construir i afermar el model educatiu català. Si la sentència de l'Estatut del 2010 va ser un punt d'inflexió negatiu respecte a la possible visió federal de l'Estat, la proposta d'aquesta llei marca la intenció de liquidar qualsevol vestigi d'aquella proposta basada en el seu caràcter plurinacional.

La preocupació del Govern de Madrid està més centrada a controlar què s'ensenya que no a millorar-ne la qualitat. La concepció curricular que ens ofereix és explícitament preconstitucional, és tornar al punt zero anterior al primer Estatut i a l'atribució de competències educatives a Catalunya. Per això és tan important que hi hagi un acord ampli, una proposta d'actuació de país que s'ha d'articular en tres fronts:

- La defensa política en tots els escenaris disponibles: Parlament de Catalunya, Congrés i Senat, esmenes, mocions... però també relacions amb institucions i món educatiu de Catalunya i de tot l'Estat.

- La defensa jurídica des de la força que ens dona la plena legalitat del nostre model educatiu consolidat per l'Estatut i la LEC: tribunals catalans i espanyols, Tribunal Constitucional, justícia europea.

- Potser el més important, el recolzament actiu a les escoles, als mestres i professors per afirmar i desplegar el model català tal com és i projectar-lo cap el futur.

En el convenciment que la millor manera de defensar el nostre model és seguir-lo aplicant amb totes les conseqüències. La llei morirà a mans dels nostres mestres i professors, dels directors i directores d'escoles i instituts. No podem permetre que ens prenguin la riquesa que representa tenir una llengua pròpia, que es la natural de l'escola, i una segona llengua que compartim i que tots dominem. I sobre aquestes dues llengües ara hem de construir el model trilingüe que ambicionem.

No volem perdre la capacitat per resoldre els nostres problemes des de la proximitat, des de l'autonomia de cada centre i de cada equip docent per adaptar solucions i projectes educatius a les circumstàncies de cada escola, barri o ciutat. Hem de ser conscients que aquest és un model que hem anat construint gradualment, fins arribar a l'aprovació de la LEC, una de les armes de defensa política i jurídica més potents que tenim i un exemple de transversalitat en els acords polítics del nostre país respecte a aquells aspectes que considerem nuclears.

LA LEC consolida el llegat de la nostra educació, incorpora el que està ben assentat del nostre model i, al mateix temps, estableix els instruments de reforma en profunditat per apoderar-lo i dur-lo a la seva màxima expressió. Sense oblidar el caràcter de llei de país, governable i amb marge suficient per ser gestionada des de diferents opcions que expressin matisos i accents propis.

Per totes aquestes raons és un error greu plantejar ara la modificació de la LEC. La llei conté elements suficients per poder gestionar qüeestions com la programació de l'oferta educativa o la revisió, rescissió o nova concessió de concerts educatius. Tornar a obrir el debat legislatiu és, en canvi, anar contra nosaltres mateixos, oferir un explícit flanc feble als que ens observen des de Madrid disposats a utilitzar totes les escletxes en la nostra determinació col·lectiva. En aquests moments, encara més, quan la primera exigència és la unitat ferma al voltant de la concepció comuna de model educatiu català.

Exconseller d'Educació. L'article també el subscriu Francesc Colomé, exsecretari de Polítiques Educatives.