Els jugadors del Barça feliciten Iniesta pel seu gol davant el Màlaga, en l’últim partit de la Lliga 2012-2013. /
Ara es compleixen 10 anys de les eleccions a la presidència del FC Barcelona on va resultar elegit a les urnes, de forma clara i amb més del 50% dels vots dels socis, Joan Laporta.
Van ser unes eleccions molt obertes, on els socis van poder elegir entre el que representava tot un rècord, fins a sis candidats: Joan Laporta, Lluís Bassat, Josep M. Minguella, Jaume Llauradó, Josep Martínez Rovira i Jordi Majó, i als quals s'hi podrien haver sumat els dos precandidats Jordi Casas i Jordi Medina, que no van obtenir el nombre necessari d'avals en forma de firmes dels socis.
El final anticipat i convuls de la presidència de Joan Gaspart, amb conats d'una moció de censura per part de Ramón Fusté, amb una evident crisi esportiva i social, uns suposats disbarats econòmics que es van confirmar, i la caòtica assemblea de compromissaris presidida ja per Enric Reyna i recordada per la solució econòmica amagada en dos sobres, el que va comportar que els socis del Barça, farts del passat, volguéssim un canvi de dalt a baix al nostre club.
I aquest canvi es va produir, trencant totes les enquestes inicials que donaven com a clar favorit un candidat més conservador com era Lluís Bassat.
Aquesta dècada ens ha portat a guanyar tots els títols possibles tant a nivell individual (Pilotes d'Or, Botes d'Or, Pitxitxis i Zamoras) com en el col·lectiu.
Com a club, en aquests 10 anys hem guanyat, entre altres: 3 Champions League, 6 Lligues, 2 Mundials de Club, 2 Copes del Rei, 2 Supercopes d'Europa i unes quantes Supercopes d'Espanya, millorant la dècada dels 90 on no oblidem que entre Cruyff, Robson i Van Gaal ja vam guanyar entre altres 6 lligues, 1 Copa d'Europa, 2 Recopes d'Europa i 2 Copes del Rei.
Les cinc seccions professionals han mantingut l'alt nivell que sempre les ha caracteritzat, i que són un dels distintius diferencials històrics del nostre club, amb l'especial progressió del Futbol Sala.
Hem tingut tres entrenadors Rijkaard, Guardiola i Vilanova, amb qui hem arribat a la perfecció, amb gols, punts, títols i un espectacle difícilment igualable, dipòsit d'una sèrie de jugadors, alguns heretats de la “motxilla” de Núñez i Gaspart, combinats amb uns fitxatges com Ronaldinho, Eto'o, respectivament Piqué, etc. i l'explosió del millor jugador de la història del futbol que s'ha vist mai, com Leo Messi.
Han estat 10 anys d'immensa felicitat esportiva, però no hem d'oblidar que també hi ha moltes ombres i alguna de greu per part dels màxims dirigents, directius i d'algun executiu.
