Febre

Si algú ens diu «Bíblia», pensem de seguida en una ordenança moral, amb un seguit de preceptes, amb la figura terrible del Déu exterminador, en el seguiment fanàtic, en un volum que jeu a la tauleta de nit dels hotels, en predicadors entossudits a proclamar una veritat inqüestionable. I no ens aturem a pensar que la Bíblia és un llibre de llibres, una acumulació antiga de coneixements i d'aventures, de regles, però també de reflexions, una barreja magnífica de faules i de literatura. Fa anys, vaig entendre la Bíblia com un oceà on navegar sense prejudicis -i no pas com una piscina d'àmbit reduït- gràcies a les classes deJoan Ferrer, que és, sense exageracions, un savi. Hebraista, doctor en semítiques i home bo, va ser deixeble i col·laborador deJoan Corominesi ara ha traduït, paraula per paraula, elCàntic dels Càntics, que és de Salomó, el poema sensual (¡molt sensual!) que s'inclou en els llibres sapiencials de la Bíblia. En aquest treball detallista, d'orfebreria,Narcís Comadiraha transformat el coneixement filològic deFerreren una versió personal i delicada d'aquesta «febrada eròtica, una febre que no explica res, que no significa res, que no prescriu res, que res no ensenya». Només la complaença de l'amor, «que no té llei, perquè és llei en si mateix». No deixin de capbussar-s'hi, de deixar-se anar en aquest desig que penetra en el jardí i en menja els fruits sucosos. Amén.