Dues mirades
Set cops
Lolita Boschacaba de publicar un llibre esfereïdor -Camps abans de tot això- sobre el que ella anomena (i és) «la guerra de Mèxic», el conflicte protagonitzat pels narcos que ha superat els límits territorials i morals que coneixíem per esdevenir una espiral de violència en la qual s'impliquen estructures de l'Estat i que arriba a uns extrems vergonyants i molt dolorosos, lacerants, en els quals l'exercici del mal és intens, irracional, generalitzat.
El llibre és una mena d'oració, de lletania, no pas dirigida a un déu que sembla que hagi desertat sinó a una mena de consciència ètica que ens hauria d'afectar a tots perquè tots participem, a la fi, en una ignomínia que afecta la nostra percepció de l'humanisme. Hi parlava fa uns dies i em comentava, entre altres coses, tot allò que no hauria volgut saber mai i que va acabar sabent en aquesta mena d'apostolat laic, carregat de dignitat, que fa anys que du a terme. Em deia que un sicari li va dir quants cops de matxet eren necessaris per decapitar un home. Com si es tractés d'una simple qüestió mecànica. Set. Efectuats amb perícia tècnica, set.
Hi he pensat arran d'aquest video esgarrifós de Woolwich. D'aquestes mans ensangonades que encara aguanten el tallant i el ganivet, mentre al fons jeu a terra un cos inert. Hi ha ràbia, hi ha determinació fanàtica, en els ulls de l'assassí, però també hi ha una calma inusual. Un determini. Set.
