Els supòsits per a la interrupció de l'embaràs i els científics

Les decisions, en qualsevol cas, han de ser adoptades després d'una conscienciosa anàlisi i d'haver rebut consells per part de les persones més qualificades en els diferents temes. D'aquesta manera s'evitarien mesures executives o directrius legislatives erròniament adoptades per manifesta incompetència, cosa que és especialment greu quan la seva aplicació pot produir efectes irreversibles ("ètica del temps").

En aquest sentit, he recordat amb freqüència el dia que, a finals de l'any 1981, l'Acadèmia Pontifícia, on se'm convidava sovint en relació amb la prevenció de la subnormalitat infantil, el papa Joan Pau II va demanar disculpes per haver condemnat Galileo Galilei en qüestions, com l'astronomia, en què "l'Església no és competent”. Cadascú, la seva especialitat. El professor Ochoa, que, juntament amb altres premis Nobel, es trobava present a l'acte, va manifestar la seva gran satisfacció per la declaració del Papa.

Doncs això: cadascú, la seva especialitat. He escrit en diverses ocasions que quan he vist els parlamentaris --a l'Europarlament, a Espanya-- debatre i votar sobre temes com el canvi climàtic, les cèl·lules mare, les vaques boges, la capa d'ozó, l'energia nuclear... he pensat que era indegut i perillós, perquè hi havia una notòria carència conceptual i eren criteris econòmics els que normalment prevalien.

Al costat del poder, però sense subordinació

Els científics s'han de trobar sempre disposats a expressar el seu consell per fer front a un desafiament... i, sobretot, per prevenir-lo. Assessors i guaites. Al costat del poder. Mai subordinats a ell.

El mateix penso ara a causa de la meva llarga trajectòria bioquímica, sobre el tema del "supòsit de malformació fetal" per a la interrupció voluntària de l'embaràs. El dret humà a la vida digna és el dret suprem. I no evitar el patiment que comporta una existència que no reuneix els mínims requisits biològics és propi de l'obcecació i d'una interpretació temorosa i obtusa de la religió.

Quan s'indica que "s'han de protegir els vulnerables", hi estem tots d'acord. Però en aquest cas ja són "vulnerats" i, a més, de forma irreversible.

La impressió que em va produir visitar el 1956 una institució madrilenya on s'atenien nens afectes de profundes i permanents alteracions mentals i físiques va ser tan gran que vaig pensar a especialitzar-me en la patologia molecular perinatal, per poder així evitar malalties genètiques o adquirides que cursen amb gran deteriorament neuronal. I vaig posar en marxa el CIAMYC (Centre d'Investigacions d'Alteracions Moleculars i Cromosòmiques) a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Granada el 1967, on es va originar el Pla Nacional de la Subnormalitat Infantil, que, amb la col·laboració de neonatòlegs i pediatres, ha permès evitar malalties metabòliques de manifestació postnatal a molts milers de persones des d'aleshores.

Diagnòstic precoç

La doctora Magdalena Ugarte va iniciar en aquest context les proves de diagnòstic precoç i avui continua dirigint, a la Universitat Autònoma de Madrid, el CEDEMC (Centre de Diagnòstic de Malalties Moleculars).

Per un altre costat, la doctora Martínez Frías es va fer càrrec de les dismorfologies dirigint l'ECEMC (Estudi Colaborativo Espanyol de Malformacions Congènites) i el CIAC (Centre d'Investigacions d'Anomalies Congènites), de l'Institut de Salut Carles III.

Com veu, senyor ministre, hi ha professionals de primera classe que el podrien aconsellar degudament.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Consultin, deixin-se assessorar en temes en què ha de prevaler el rigor científic. I, sobretot, no pretenguin obligar ningú a comportar-se en qüestions tan essencials en virtut de criteris deformats pel partidisme, la por o el dogmatisme.

Pel bé de tots, deixin-se il·lustrar en matèries en què, lògicament, no disposen de formació.