Petit observatori

El cant que aprèn el passerell

1
Es llegeix en minuts

A vegades, quan n'és temps, arriba un ocell a la terrassa de casa, en ple Eixample. Un ocell petit, que s'ha aturat a la barana i mou el caparró a la dreta i a l'esquerra, i també cap avall, al carrer, per on passen els cotxes. A vegades em sembla que gira el cap enrere perquè sap que l'estic observant. S'hi està molt poc i, de sobte, se'n va terrassa enllà i el perdo de vista.

Recordo que fa molts anys, molts, havia parlat en un article dels ocells. Del cant dels ocells. L'he buscat i he acabat trobant-lo. M'ha semblat que valia la pena recuperar una part de la informació. El senyorPau Hernández havia fet a Vilassar de Mar una conferència sobreEl cant d'estil del passerell. No em diran que no és un tema curiós.

Sembla que el passerell té una gran capacitat d'aprenentatge. Quan és un ocell de bosc no té un estil propi, però quan està engabiat el seu estil és depurable, i l'ensenyament ve de molt lluny. A aquesta tasca sorprenent es van dedicar uns frares ja fa molts segles.

El conferenciant va explicar que la veu d'entrada del cant d'estil del passerell era aquesta: «clio-goi-cum». I assenyalà tres parades o finals de recital. Primer: «pit-pit-pit-cum». Segon: «vis-vis-cum». Tercer: «col-col-col-cum». I també assenyalà que dos dels fragments de «passada» més bonics d'aquest cant eren «toli-toli-toli-txim-txim-tro-ta-ti» i «quita-quita-quita-txit-pit-pit-pit-cum». No em diran que no cal paciència, oïda i tenir poca feina a fer dedicar-se a una investigació tan original.

Notícies relacionades

No sé si l'ocell que s'ha aturat a la terrassa és un passerell,pardillo, però el que consta és que en cap moment va cantar. És clar que si ho hagués fet, jo no hauria tingut prou capacitat per traduir a l'alfabet humà uns sons tan volàtils.

L'ocell que ha vingut al meu terrat no devia ser un passerell, perquè aquests ocells estan classificats com ocells de gàbia. També bastants catalans hem après a cantar. No fem «pit-pit-pit-cum», sinó «in-de-pen-dèn-cia». Per cert,pardilloes diu també en castellà de qui es deixa enganyar fàcilment.