Nous encants de coses velles

Sempre que puc passejo badant pels encants vells. L'aparent caos en què estan disposades les parades, el tragí tumultuós de la gent que hi passa, la sensació d'improvisació que donen alguns comerciants que col·loquen quatre andròmines damunt d'una manta, la barreja de veus que van del gitano català al marroquí àrab, la convivència entre buscadors de gangues, aficionats a les antiguitats i apassionats del fes-t'ho tu i el reciclatge juntament amb aquells que en són clients per pura necessitat econòmica, tota aquesta mescla fa que els encants vells siguin un punt que sembla de totes les èpoques i geografies al mateix temps. Podríem ser en un soc del nord d'Àfrica o en un mercat medieval (de fet a la seva pàgina web diuen amb orgull que aquest es tracta del mercat més antic d'Europa, del segle XIV), en unmercadillodehippieso en una fira d'antiquaris. Tot aquest paisatge canviarà radicalment d'aquí un mes, quan la fira de Bellcaire es traslladi al seu nou emplaçament als Jardins del Bosquet dels Encants. M'asseguren que no, que no canviarà res, que el nou espai serà més còmode, més net, més endreçat i que això no suposarà ni de bon tros que els encants perdin el seu encant. El que segur que significarà serà una domesticació, un control més exhaustiu sobre el mercat de manera que alguns improvisats venedors és provable que no tinguin espai en un lloc tan ordenat. I encara que no fos així, no ho sé, crec que se'ns farà estrany que les coses velles, de segona mà, les gangues i altres objectes a baix preu s'aixopluguin sota aquesta coberta de disseny psicodèlic, veïna del supositori d'Agbar i de la grapadora del HUB, que ha costat ni més ni menys que 56,4 milions d'euros segons informacions d'aquest diari. És el que en diuen que surti més car el farcit que el pollastre.